la crònica
La Salle, sense religiosos
A Salt hi havia el col·legi dels Germans de la Doctrina Cristiana (La Salle), que va tancar –ara és la seu de l’Ajuntament– i molts dels seus alumnes vingueren a Girona, cosa que va fer establir una bona relació, fins llavors inexistent, entre els minyons de Girona i els de Salt. Però ara –segons m’informen– al col·legi gironí ja no hi queda cap germà. Està en mans de col·laboradors seglars. A Cassà de la Selva també s’han quedat orfes de Lasalians; igual que a l’enorme escola Els Fossos de Figueres, on no hi resta cap religiós. A les comarques, només al col·legi de Santa Coloma de Farners hi queden quatre “frares”–apel·latiu amistós–, si bé les seves edats avançades no auguren gaire permanència.
La institució està governada per un superior general i un consell, a Roma; es considera un “institut de mestres laics”, amb la presència de “germans visitadors” que controlen que cada escola estigui ben dirigida i orientada. Tot i això, si la tendència de la sortida de religiosos continua –almenys a Europa– el futur és una incògnita per a una formació que pot quedar gairebé sense membres propis.
Els germans de La Salle varen venir a Girona fa més d’un segle, escapant de les lleis franceses d’aquell temps que impedien el seu magisteri. El fundador –sant Joan Baptista de la Salle–, que va morir l’any 1719, volia dedicar-los a la formació dels pobres, intenció que sempre ha estat qüestionada, però en la postguerra espanyola varen eximir de pagament moltes famílies amb necessitats. També en aquell temps la institució es va engruixir amb nois que volien ser religiosos, per tenir un futur millor del que podien esperar en el seu entorn.
Però la regla que s’imposa als germans és difícil en el món actual: han de ser solters, són laics –no poden oficiar misses–, deuen obediència als seus superiors, fan vot de pobresa, de castedat, i han de viure en comunitat. Uns deures durs, més que no pas els vots que fan els capellans, i sense les potestats eclesiàstiques que aquests tenen, com poden ser consagrar, i perdonar els pecats, entre altres.
A Girona, un grup d’antics alumnes durant molt temps van ajudar els germans amb eficàcia. Acabada la Guerra Civil els hermanos varen trobar notable suport per part d’empresaris i professionals gironins que abans n’havien estat alumnes. Més endavant la institució no va ser partidària d’aquesta col·laboració, i es va anar diluint. I ara els germans de La Salle es troben força aïllats, davant l’èxode de membres, i la falta de vocacions.
No és una bona notícia: han prestat i continuen exercint un notable servei d’ensenyament. Han de trobar la manera de posar-se al dia, com tantes altres entitats religioses que van quedant òrfenes.