Ens tenen controlats

L’enciclopèdia virtual Viquipèdia conté un breu apunt biogràfic de la meva persona. S’hi diu, amb encert, que vaig néixer el 28 d’agost de 1952. Hi afegeix entre parèntesis: 66 anys. Molt bé, correcte. Fins al 27 d’agost deia que en tenia 65. El salt de 65 a 66 el dia del meu aniversari, va ser causat per un automatisme o hi ha algú que fa el manteniment manual del meu perfil? Aquest algú, es dedica només a mi o té altres biografiats al seu càrrec? Si admetem que és un automatisme, l’estupefacció es manté. També s’hi enumeren, sense que m’hagin estat mai consultades, les meves “influències”: Joan Fuster, Josep Pla, Josep M. de Sagarra i Gaziel. Diria que l’última vegada Joan Fuster era el darrer de la llista. Què l’ha fet passar al davant? A l’article d’ahir em servia de Fuster per sostenir una, diguem-ne, teoria. Al de divendres passat, Fuster hi planava sense citar-lo. Em diuen que és cosa dels “algoritmes”. No pregunto què són davant la possibilitat de no entendre-ho. També podria ser cosa d’un crític literari ràpid i perspicaç com no n’hi ha.

Viquipèdia registra la mort dels seus biografiats a l’instant. Observo que a la gent aquestes coses els fan por: “Ho saben tot de nosaltres”, “Ens tenen controlats”. No cal tenir una entrada a la Viquipèdia: tu compres un bitllet per a Mallorca i durant dos mesos reps ofertes d’hotels de l’illa a càrrec de totes les agències. Diuen que si dus el mòbil a la butxaca et tenen localitzat, vagis on vagis. Que qualsevol moviment de la targeta de crèdit et delata. Et delata davant qui? Qui són els que ens tenen localitzats? Una altra qüestió: Això és nou? Els nostres avis, així que sortien del llogaret on vivien, tothom sabia on anaven, inclòs el caporal de la Guàrdia Civil. També tots els veïns sabien el sabó que gastaven a casa o la carn que compraven a plaça i si pagaven al comptat. Representa que l’accés a ciutat va afavorir l’anonimat. Cada ciutat està dividida en barris i cada barri és un llogaret. Ara hem arribat a l’aldea global, que diuen. Aldea és llogaret, i tant. Ens ho busquem: amb els clubs de lectura tothom sap què llegeixes perquè tothom llegeix el mateix llibre. Tothom sap on viatges perquè tothom va al mateix lloc.

Estic abonat a un d’aquests canals que ofereixen sèries i pel·lícules per televisió. Els “algoritmes” fan que quan acabo una sèrie se me n’ofereixin d’altres del mateix estil. Un dia vaig localitzar una pel·lícula antiga, en blanc i negre. La vaig mirar pensant-me que se me’n suggeririen d’altres. No n’hi ha més. Que no saben que m’agraden? Encara m’hi hauré d’enfadar.

He descobert que puc alterar les dades de la Viquipèdia. Posar 1962 on diu 1952. Enganyar-los, viure una eterna joventut, i que em vinguin al darrere amb un flabiol sonant.