Temporada alta

Estem entrant en temporada alta, en tots els sentits de la paraula i en tots els àmbits –cultural, social, polític–. En l’àmbit polític, a les comarques gironines la temporada alta començarà dimarts que ve amb la commemoració unitària de la Diada per part de la Generalitat a Girona, la Diputació i l’Ajuntament. Un acte a l’edifici de la Generalitat que permetrà prendre el pols del clima i cap on poden anar les relacions polítiques, com a mínim al nostre país petit, com cantava Lluís Llach. No s’ha d’infravalorar el pes dels gestos i, sobretot, de les paraules. A veure com continua l’estira-i-arronsa entre els que diuen “presos polítics” i els que diuen “polítics presos”; repressió o legalitat; llibertat d’expressió o propaganda, democràcia o estat de dret, adoctrinament o educació. Caldrà estar atents. L’endemà de la Diada, 123.358 alumnes i 8.980 mestres i professors de les comarques gironines tenen una cita a les aules. Una cita anual i habitual, que hauria de poder transcórrer amb normalitat. Però una altra vegada ens podem trobar que les paraules interfereixin en el dia a dia de les classes. Perquè des de fa un any sembla que no es pugui dir o parlar de segons què a les aules sense córrer el perill que el docent en qüestió sigui acusat d’adoctrinament. Amb totes les connotacions negatives d’aquesta paraula però sense tenir en compte que a les escoles sempre s’adoctrina, si entenem que adoctrinar és instruir. I instruir és educar, oferir coneixements, que és el que es fa als centres educatius. Malauradament també caldrà estar atents a si es reprenen els atacs que el model d’escola catalana va rebre el curs passat. Però la veritable Temporada Alta, i en majúscules, és la teatral. El festival es va presentar aquesta setmana amb el curt La voz de España, que els promotors van qualificar de reivindicació de la rebel·lia i de la llibertat d’expressió des de la provocació. El que ha provocat el festival és l’habitual allau de demanda d’entrades amb les corresponents queixes pels preus i per les dificultats d’aconseguir-les precisament per aquesta allau de peticions. Segurament hi ha motius de queixa i les coses es podrien fer millor. Però a les portes d’un nou curs que es presenta molt calent des de molts punts de vista, el millor que podem fer és intentar evitar que també ho sigui per al sector teatral, i gaudir de tanta cultura com puguem.