De ‘vicetot’ al galliner

Soraya Sáenz de Santamaría ha protagonitzat unes de les caigudes en desgràcia més sagnants dels darrers anys. La dona amb més poder en l’executiu espanyol, que dirigia amb mà de ferro els ministres fins al punt que se la considerava la presidenta a l’ombra, i la que va disposar del control en el CNI, ha passat a asseure’s lluny de la direcció del seu grup al Congrés. La qüestió és fins quan suportarà el títol de diputada rassa després d’haver ostentat el de número dos de La Moncloa. Ella procura no donar pistes, però dins el PP alguns dels seus fidels li han recomanat que s’empassi l’orgull i es dediqui a escalfar l’escó en espera que es resolgui el futur processal de Pablo Casado. I, fins i tot, li suggereixen que accepti la possibilitat de ser cap de cartell en el govern o l’Ajuntament de Madrid o la llista europea del PP. Al cap i a la fi, malgrat els rumors que ja la situen dins l’organigrama del Banc de Santander, que una exvicetot transgredís la incompatibilitat de dos anys perquè un membre del govern fes el salt a la direcció d’una empresa privada faria massa mal d’ulls. I, per tant, necessita guanyar temps abans de poder girar full de la política. Això sí, caldria preguntar a Patricia Botín si la seva proposta d’“enamorar els catalans per atraure’ls al projecte espanyol” inclou situar en el seu equip l’autora intel·lectual del setge judicial i policial al procés que va tenir com a punts àlgids l’1-O i els posteriors empresonaments.