Ens veiem a la Diagonal

Falten poques hores per celebrar una nova Diada. I, potser ja estan farts de sentir-ho, però aquesta serà important. Per molts motius. Per la situació en què ens trobem, després de la celebració del referèndum de l’1-O, del qual va sortir un mandat explícit que va ser fulminat per l’aplicació del 155 i que va eliminar l’autogovern de Catalunya, fet inèdit i inacceptable. Perquè les forces unionistes estan estirant la corda per tensar la convivència dels catalans i no ho podem permetre. Perquè tenim a tocar el judici contra els presos polítics catalans, que pràcticament ja estan sentenciats per una (in)justícia espanyola totalment desbocada. Perquè arrenca el curs parlamentari, amb moltes incerteses però també amb moltes decisions importants per prendre. I perquè els catalans mai hem fallat en aquesta cita. Un any rere l’altre hem demostrat que tenim un poder de mobilització imparable i, ara més que mai, ho hem de repetir per deixar clar que, després de tanta repressió i coacció –perquè hem rebut per tots costats–, seguim dempeus i sense por. No tinc cap dubte que demà la Diagonal estarà a vessar de gent. Les imatges d’una concentració multitudinària, pacífica, familiar, alegre però reivindicativa són les que els faran més mal. Segurament no les veurem en tots mitjans de comunicació però tinguin la seguretat que arribaran a tot arreu. Tornarà a ser màgic. Ens veiem a la Diagonal.