Set anys

El pai­satge de la Diada. Auto­cars apar­cats en ren­glera un dar­rere l’altre al car­rer Mallorca, bars plens a ves­sar de gent ves­tida amb la samar­reta corall a l’entorn de l’estació de Sants, un parc del car­rer de Sant Joan amb nens cor­rents men­tre els pares fan temps per a l’hora de la mobi­lit­zació, vene­dors inten­tant fer l’agost amb una oferta d’este­la­des de dife­rents mides, famílies i grups d’amics fent pícnic al mig­dia arre­ce­rats a l’ombra, super­mer­cats atapeïts per a l’abas­ti­ment de begu­des... I ja a la tarda, una nova magnífica mani­fes­tació. Un cop més, mas­siva, pacífica, cívica, democràtica, exhi­bint al món el tarannà del movi­ment inde­pen­den­tista. Aquest és l’ambi­ent que s’ha vis­cut en les dife­rents mobi­lit­za­ci­ons cele­bra­des des que l’any 2012 una mul­ti­tud sortís al car­rer per a sor­presa dels par­tits per dema­nar la inde­pendència de Cata­lu­nya. Es va repe­tir ahir: fes­tiu, posi­tiu i rei­vin­di­ca­tiu, i per­sis­tent, molt per­sis­tent. Prop d’un milió de per­so­nes hi van par­ti­ci­par, segons la Guàrdia Urbana.

Set anys de mobi­lit­za­ci­ons gegan­ti­nes que con­fir­men que la gran força de l’inde­pen­den­tisme és la gent. Una gent que no ha desis­tit ni pels cops de porra de l’1-O, ni per la repressió i les ame­na­ces de l’Estat, ni tam­poc davant l’injust empre­so­na­ment o l’exili dels líders polítics i soci­als. I a hores d’ara és clar que no ho farà. El govern del PSOE n’hau­ria de pren­dre bona nota.