Reeditar el Fabra

Em trobo en Daniel Fernández, l’editor d’Edhasa. Quan no acaba d’arribar de l’Argentina és a punt d’anar-hi. Edhasa (Editora y Distribuidora Hispanoamericana SA) té seu a Buenos Aires i a Barcelona. Va ser fundada en aquella ciutat remota per Antoni López Llausàs, exiliat a l’Argentina després de la guerra civil. Aquí, abans de la conflagració, havia creat la llibreria Catalònia i la festa de Sant Jordi. Per raons que serien complicades d’explicar, entre altres coses perquè no les sé amb precisió, Edhasa manté els drets del Diccionari General de la Llengua Catalana de Pompeu Fabra. El Fabra, per dir-ho amb la brevetat dels interessats per la llengua. Potser vostès en tenen un exemplar a casa. És aquell llibre gruixut de color vermell amb les pàgines que s’han anat esgrogueint. Fixin-se en el llom: Edhasa. Consultin l’any de l’última edició, si és aquesta la que tenen. En fa una pila. La meva és del 1968. No sé si n’hi va haver més.

Suggereixo a Daniel Fernández de reeditar-lo. En Daniel té tendència a posar-se vermell. S’hi posa, aquest cop de sorpresa. “Vols dir? És una obra superada pels altres diccionaris: el de l’Institut d’Estudis Catalans, el de l’Enciclopèdia...” Em sembla que s’ha pensat que li parlo d’editar el llibre actualitzat. No, no: li parlo d’arqueologia. De posar a l’abast dels estudiosos, els curiosos i els lectors de diccionaris –en conec– l’obra original tal com va ser redactada pel Mestre. Hi ha moltes biblioteques que no la deuen poder servir als lectors.

Ja és estrany que els drets d’aquesta obra fundacional estiguin en mans d’una empresa privada i no d’una entitat pública com l’Institut. O que l’Institut o la Generalitat no s’hagin interessat per rescatar-los. Som a l’Any Fabra, de fet l’estem acabant. S’han fet actes. Cap acció pública encaminada a facilitar als lectors l’obra magna de l’homenatjat. En Daniel no ha rebut cap sol·licitud. Doncs que ho faci ell. Potser no seria una bomba de vendes però els drets d’autor deuen ser minsos o inexistents i el llibre es podria promocionar bé. Només reproduint els elogis que hi han projectat Josep Pla, Joan Fuster, Joan Solà i tants d’altres ja tindríem mitja venda feta. O divulgant les sorpreses que conté. Fabra acceptava lavadora. “Tu digues això, Daniel, i atesa la morbositat que les qüestions de llengua susciten entre els catalans, et trauran el llibre de les mans.” En Daniel s’ho va apuntar a l’agenda. Ja veurem en què acaba la meva idea. En res, com és habitual. Soc un negociant i oportunista mínim.

Un descendent de Fabra va llegir públicament en veu alta l’entrada llibertat en un acte pels presos. El llibre que manejava feia pena: vell, mig desenquadernat... Com el meu. Jo reincidiria a comprar-lo.