El Parlament diu que no

El Par­la­ment de Cata­lu­nya, amb les úniques abs­ten­ci­ons del PP i Ciu­ta­dans, ha solem­nit­zat aquesta set­mana el seu rebuig a la can­di­da­tura d'Ascó al magat­zem de resi­dus nucle­ars, sense esmen­tar el muni­cipi ribe­renc en la reso­lució a canvi del suport de CiU. És simp­tomàtic que ningú hi votés en con­tra, és a dir, a favor de l'MTC per a Ascó, i, en aquest sen­tit, els argu­ments dels anti­ce­men­tiri es con­so­li­den, però cal fer-hi alguna pun­tu­a­lit­zació. N'hi ha que han jugat amb el temps del joc, la pilota del qual la té l'Estat: el PSC es va abs­te­nir el 2008 i, en ple procés de selecció d'una seu i amb les elec­ci­ons al Par­la­ment a la can­to­nada, ha ampliat el rebuig del Par­la­ment. CiU intenta evi­tar l'estig­ma­tit­zació ofi­cial de l'alcalde con­ver­gent d'Ascó i man­te­nir en un equi­li­bri apa­rent les pròpies con­tra­dic­ci­ons. El PP no té ni el coratge de dir que sí que està a favor d'un pro­jecte inhe­rent al futur nuclear que defensa. Però el Par­la­ment –és a dir, tots– no ha tin­gut ni la decència d'escol­tar els argu­ments del bat­lle d'Ascó, que havia dema­nat com­parèixer-hi, estèril­ment. El procés esta­tal s'ha fet mala­ment, d'ama­gat, sense inter­canvi obert d'infor­mació. Però alguns dels que el denun­cien actuen amb la mateixa inco­herència i fan el mateix doble joc.