Dimissions

«Si els ciu­ta­dans cre­uen que hauríem d'haver donat més infor­mació, n'hauríem d'haver donat més.» Amb aquest cinisme es van posar davant dels micròfons Joan Boada, secre­tari gene­ral d'Inte­rior, i el mateix con­se­ller Joan Saura, just després d'asse­gu­rar que con­si­de­ra­ven sufi­ci­ents les infor­ma­ci­ons sobre el tem­po­ral de neu de dilluns pas­sat. O sigui, que els ciu­ta­dans cre­uen que ha estat una infor­mació insu­fi­ci­ent, els ciu­ta­dans tenen raó: però tot i així, evi­dent­ment, ni una dimissió ni una presa de res­pon­sa­bi­li­tats inter­nes. Sen­zi­lla­ment els ciu­ta­dans deuen tenir raó, i en pre­nem nota. Això de la con­se­lle­ria d'Inte­rior per a ICV ha esde­vin­gut alguna cosa més que un mal negoci: ara ja ha esde­vin­gut perillós per a la població.

El direc­tor gene­ral de Pro­tecció Civil, Josep Ramon Mora, aquell matí estava atra­pat en un tren: li pot pas­sar a qual­se­vol ciu­tadà, sí. Però el direc­tor gene­ral de Pro­tecció Civil no és qual­se­vol per­sona, és un càrrec amb infor­mació de pri­mera mà i que ha d'estar dis­po­ni­ble allí on es trobi en una situ­ació d'emergència. Si la legis­la­tura de la con­se­lle­ria de Saura i Boada ha estat des­as­trosa, aquesta set­mana n'ha estat la cul­mi­nació: el con­se­ller, per a més inri, era a Mallorca.

A banda (sí, dei­xem-ho a banda) que fets així farien par­lar molt sobre els dog­mes dels eco­so­ci­a­lis­tes sobre el canvi climàtic, l'eficiència d'un equip es mesura en dies de crisi com aquesta. Però si al damunt tenim algú com Boada i Saura que se'ns en riuen a la cara, i un pre­si­dent que no els pica el crostó, donant a enten­dre que no saben fer-ho millor però que tant és, ales­ho­res tot esdevé cosa de jut­jat de guàrdia. Boada havia estat assot par­la­men­tari dels últims governs naci­o­na­lis­tes, però també ha estat opo­sició cons­tant de l'opo­sició un cop ha ocu­pat un càrrec públic. Boada i Saura són fets amb el patró del dog­ma­tisme i del sec­ta­risme, de la trin­xera auto­sal­va­dora i de la manca total d'autocrítica. ICV és avui un par­tit anacrònic i ple de con­tra­dic­ci­ons insu­por­ta­bles, però la suma de l'arrogància dels seus diri­gents posa el colofó a una experiència que aquest país mai més hau­ria de pro­var. Els repu­bli­cans i els soci­a­lis­tes ja només en diuen mal­dats, més enllà de saber (i fins i tot de dir) que el tri­par­tit no té pro­jecte de país. Cata­lu­nya depen­dent d'aquest sec­ta­risme incom­pe­tent, del qual ERC i el PSC són soli­da­ris. I sí, senyors d'Inte­rior, cre­iem que no s'han fet les coses bé. Amb MAT i sense MAT, amb Fecsa i sense Fecsa. I cre­iem que això demana dimis­si­ons, per la via de fet o per la via de les urnes. Escu­llin.