Fages i Pla

Amb Josep Valls hem “actuat”, convidats per l’Institut d’Estudis Empordanesos, a Castelló d’Empúries en el context del cinquantenari de la mort de l’autor de la gran i relativament desconeguda Balada del sabater d’Ordis. La performance –una més de l’esmentada efemèride– s’ha produït a l’acollidora capella de Santa Clara per evocar aquests dos autors, considerats –comunament i pel cap baix– els més grans poeta i prosista de l’espai que, quan la tramuntana ens posa estupends, denominem Palau del Vent. Aquest nom-troballa la va fer el poeta bisbalenc Ramon Masifern i més tard va popularitzar-se a través de la cèlebre sardana de Joan Maragall i Enric Morera; ja saben, allò de “salut, Palau del Vent!” El considerable publicista Rafel Pascuet fa uns trenta anys va considerar que el sobrenom de Palau del Vent no incloïa totes “les gràcies” que Pere Coromines havia trobat a l’Empordà i va proposar, amb un cert èxit, de completar-la amb Corral del Vent per referir-se a la part menys ventilada del domicili del Pastor i la Sirena. Tornem a Fages i Pla. Sí, són els més importants. Però també hem d’incloure-hi Víctor Català i M. Àngels Anglada com a mínim; i, tots plegats, no només grans a la comarca sinó de la llengua catalana.

Enllà de grandeses, per què parlem dels tractes que van tenir Fages i Pla? Particularment perquè l’autor de Notes per a Sílvia va dedicar 210 pàgines al popular epigramista, una extensió tres vegades la d’un “homenot” qualsevol. I com que la mida sí que importa, hem de considerar que, tot i els clarobscurs, Pla tenia en gran consideració l’escriptor de can Climent de Castelló. El text (OC, 38) a grans trets lloa i no pas poc l’obra poètica, reconeix que va compondre epigrames boníssims tot que diu que en va escriure massa i que, en aquest sentit, hauria pogut estalviar-se els grollers, etc. Fages, en canvi, va dedicar poques línies a Pla. A les Memòries diu que abans de la Guerra el llegia a La Publicitat i que, després del daltabaix, va demanar-li que, ja que el considerava un tipus fabulós, li dediqués un homenot. I li va fer el conegut epigrama: “Retrat a llapis de Josep Pla: És tan obert l’Empordà,/ ample, esbatanat i llis,/ que l’home que escriu més pla/ ha pres el nom del país.” El prosista diu que el troba “a penes favorable”. El mateix Fages el va versionar en castellà: “Don José Pla –llano, en castellano–,/ quizá sea en este mundo el hombre/ a quien le guste escribir más llano/ y el Ampurdán le ha dado estilo y nombre.”