El càncer, al descobert

El procés de Catalunya ha esdevingut –sense proposar-s’ho– el microscopi per on s’ha posat al descobert no només el càncer democràtic espanyol, sinó el perill de metàstasi que afecta les institucions de l’Estat: la monarquia, l’executiu, el legislatiu i, molt especialment, el poder judicial, a més de tot l’entramat que l’envolta, com són les fuerzas y cuerpos de seguridad i tots els mitjans audiovisuals de la capital del Reino de España, que li serveixen d’altaveu potent, amb els quals pretén difondre un únic relat uniformitzador a la ciutadania. La farsa de la mal anomenada transició democràtica, amb la qual els poders fàctics espanyols van voler fer creure a tot el món que Espanya esmenava la plana i que havia passat de la dictadura a la democràcia, va ser, internacionalment, admesa molt a la lleugera. La sentència del TC contra l’Estatut de Catalunya fou un primer senyal d’alarma. Allò va donar peu a la primera gran manifestació, el 10-J del mateix 2010, que, des del 2012, ha tingut continuïtat cada 11 de setembre, i enguany també. El PP de Rajoy i Soraya, vist el seu èxit, va continuar instrumentalitzant el Poder Judicial i el TC per tombar totes les lleis del Parlament català. Foren, però, el 20-S del 2017, amb la irrupció massiva de la GC i dels policies nacionals, a la seu d’Economia de la Generalitat per ordre del jutge Llanera, i la violenta càrrega policial de l’1-O del 2017 per evitar que es votés en el referèndum, els fets que van encendre totes les alarmes arreu del món i van deixar en evidència que la democràcia no existeix a Espanya, cosa que, més d’hora que tard, tindrà conseqüències negatives per a l’Estat. Va morir el dictador, però no va morir el franquisme, aquesta és la causa del càncer democràtic espanyol. Dèiem en el primer paràgraf que totes les institucions estaven afectades per l’esmentat càncer. No obstant això, llegint els comentaris i les opinions d’una part de la cúpula del poder judicial en el seu servidor poderjudicial.es, m’atreviria a afirmar que no només el Consejo General del Poder Judicial és, o ha estat, un instrument al servei del govern, sinó que, per culpa d’uns franquistes radicals i fanàtics, està en una avançada metàstasi irreversible. Les xarxes socials i els mecanismes existents permeten entrar fàcilment en els servidors més encriptats i fan que la ciutadania descobreixi el que semblava impossible. La premsa digital hi ha tingut accés i ha detectat tot aquest tipus d’opinions. Un petit exemple del que s’hi pot llegir: “Los independentistas y sus líderes son un virus, un germen, son golpistas, nazis...”, “La gente que se moviliza en Cataluña son idiotas, criminales, violentos, extremistas a los cuales hay que aplicar el Código Penal, porque tienen unos dirigentes que son unos hijos de puta o violadores...”