Tribuna
Una sessió de lideratge
Oriol Segarra, actual conseller delegat del Grup Uriach, ha publicat recentment el llibre La evolución del liderazgo peregrino (Libros de Cabecera), un treball que, com els olis lubricants tres-en-u, integra un model de lideratge, un conjunt d’eines pràctiques semblants a un pla d’entrenament per a líders i el cas real i actual de transformació de l’empresa Uriach, orientada ara cap al negoci de Consumer Healthcare i la internacionalització. Ens va atreure el cas pràctic, la història de transformació de l’empresa i també el model i estil de lideratge desenvolupat per Oriol Segarra, que ha aconseguit amb el seu equip en el període 2013-2017 capgirar com un mitjó l’empresa tot aconseguint xifres rècord en facturació, ebitda (beneficis abans d’interessos i impostos), productivitat, promoció interna o millora de clima. I, tot i que la història bàsica d’aquesta aventura està plasmada en el llibre, vam cridar alguns dels seus protagonistes perquè l’expliquessin en persona davant un públic expert en management. Del resultat de les diverses exposicions fetes pels ponents i del col·loqui posterior amb el públic hem recollit algunes conclusions sobre la funció del lideratge que ara voldríem compartir de manera molt sintètica, gairebé com si fossin un decàleg de piulades.
1. El lideratge implica un propòsit col·lectiu. S’ha de començar pels per què. En aquest inici, el paper de les narratives estratègiques és clau. Perquè ens ajuda a lligar passat, present i futur. El propòsit després s’ha de traduir en un pla amb etapes i objectius clars.
2. El lideratge és transformacional. Mou i commou. Incorpora i afecta tant la part hard (competències tècniques, disciplina, rigor, bona execució) com la part soft (convicció, seducció, sensibilitat, emoció, passió, inspiració, valors). El binomi guanyador del lideratge sap tenir en compte tant la dimensió tecnicoprofessional com la dimensió humana.
3. Incidint en el punt anterior, el lideratge és inspiració disciplinada, és a dir, combina compromís i mètode. Thomas Edison parlaria de la sàvia proporció entre inspiració i transpiració. A la pràctica, hom acostuma a posar en majúscules la disciplina i en minúscules la inspiració tot provocant organitzacions desequilibrades, mancades d’ànima.
4. Com relatava Lluís Cantarell, exvicepresident executiu de Nestlé, el lideratge requereix sistema, estructura. No hi ha creativitat, innovació (ni llibertat) sense sistema, sense un mètode que articuli bé l’energia col·lectiva. La creativitat, deia Ferran Adrià, també és ordenada. Cal ser molt ordenat per ser anàrquic.
5. El vincle (sovint menystingut) entre la part hard i soft del lideratge ens ajuda a adonar-nos que el lideratge ha de saber enfortir la intel·ligència organitzativa (estructures, funcions, tasques) però també i sobretot la salut organitzativa (estats d’ànim). En aquest sentit, el lideratge té una funció guaridora, terapèutica quan sap liderar les emocions de l’organització.
6. No hi ha lideratge sense ambició i resultats. Fet i fet, la major part de temps dels líders es dedica a la gestió i execució, a l’assoliment de fites tangibles. L’admirable no és tenir idees i projectes, sinó dur-los a terme i, si és possible, amb èxit.
7. El lideratge és relacional. Cal saber gestionar molt bé els stakeholders (tots els grups concernits en el projecte). Això implica un comportament basat en el respecte, la confiança i l’exemplaritat.
8. El bon lideratge no desvincula la competència tècnica dels líders de la seva qualitat personal. L’expertesa pot donar seguretat als equips, però el que genera compromís i seguiment va molt més lligat amb els valors, la voluntat de servei, l’autenticitat, la coherència o la integritat. Hi ha d’haver una grandesa interior. Al capdavall, els líders han de ser també referents i han de combinar la téchne (coneixement tècnic) amb la phrónesi (la saviesa pràctica), sense escindir-les.
9. El lideratge el fan persones, equips humans, comunitats. Sovint comentem com d’estès està el famós error d’atribució que assigna tots els mèrits i assoliments al líder, a algú semblant al flautista d’Hamelin que tindria la virtut “màgica” de transformar-ho tot ell sol. En el lideratge, en canvi, són tan protagonistes els líders com els seguidors, perquè sense la seva contribució res és possible.
10. El lideratge inclou un element d’anar més enllà del simple càlcul racional, d’atrevir-se a fer coses rares perquè és llavors quan fem possible l’impossible. L’experiència recent del Grup Uriach n’és una bona prova.