Defensar-se de la massificació

Mentre la indústria marca el ritme en funció del que el públic demana, la cultura resisteix. Són les lleis del mercat, que n’hi ha que diuen que és savi. Uns altres demanen proteccionisme. No ho dic tant per les cultures petites i les llengües minoritàries, sinó per altres monstres com ara la italiana, l’alemanya o la francesa. La majoria de les pel·lícules, els llibres i el teatre que no provenen de la cultura de l’imperi estan condemnades a l’ostracisme o al que abans anomenàvem arte y ensayo. Quan vaig a un cinema que passa aquest tipus de pel·lícules, la mitjana d’edat és alta. Com recuperar la curiositat pel que no marqui el cànon de les multinacionals? Com recuperar la mirada dels joves cap al que no és massificat i sovint alienat?