Opinió

Tribuna

Aferrar-se a alguna cosa

Després de llegir el seu magnífic llibre, on el gel és la metàfora, tinc ganes de conversar-hi. Quedo amb l’Alicia Kopf, perquè tinc la sensació que valdrà la pena conèixer-la, perquè és una de les persones de la meva generació que en l’àmbit cultural ha estat capaç de realitzar una obra destacada, de construir una novel·la important, un llibre especial, delicat i singular, Germà de gel. I parlem i m’explica com una dona sol ser tractada amb condescendència, sol patir microdiscriminacions, ja que a les dones se’ls dificulta el trànsit professional. Alhora, m’explica com va ser el seu creixement artístic, després d’haver hagut de superar un no encaix amb les institucions educatives, la precarietat econòmica i un context familiar que no ha estat fàcil. Ara bé, em remarca que davant l’adversitat, ella tira endavant. Si tot falla, s’agafa a alguna cosa amb tenacitat i persevera i la novel·la cristal·litza... Em diu que Germà de gel li ha canviat la vida, amplificant-la de forma exponencial: ara té més fe en la seva veu narrativa i en les seves intuïcions, cosa que li permet tornar-se a arriscar, guanyar una base pròpia de confiança i també, probablement, en el futur això li comportarà més oportunitats d’exposar i d’editar.

Parlem d’un dels temes clau de la novel·la: l’autisme. L’Alicia Kopf em comenta alguns moments posteriors a la publicació: que va regalar un exemplar de Germà de gel al seu germà, que ell ha entès que era un obsequi, que va mirar-se alguna de les il·lustracions, que va entendre que era una dedicació d’energia en part per ell i que ho valora. Els artistes em diu que acostumen a fer regals i a ajustar comptes amb la vida en forma d’obra, i molt sovint el temps passa i, potser, a la vida en aquell moment li és igual aquesta voluntat d’ajustar comptes, creant així decalatges. ¿Una obra pot resoldre conflictes? Difícilment, però sí que pot ajudar, per exemple amb Germà de gel, a posar un gra de sorra perquè algunes persones entenguin alguns tipus d’autisme. És a dir, l’art com a motor de consciència, que no deixa de ser un ingredient imprescindible, el primer pas, per a un possible canvi social.

Ara, l’Alicia Kopf ja té al cap la propera obra, amb una nova pregunta vital, trobant-se en la fase de redacció de la seva propera obra literària. Una pregunta amb moltes arestes, que no li és fàcil resumir. És clar, per això té la necessitat de fer el llibre amb una nova metàfora, amb una altra temàtica que li importa molt i que, de ben segur, serà rellevant per als lectors, perquè quan es tracten grans temes vitals amb talent, el jo narratiu es converteix en una interpel·lació a nosaltres. Certament, quan les coses grinyolen, quan busquem una sortida, quan necessitem veure la llum, la proposta creativa és la millor manera de seguir endavant. Doncs sí, aferrar-se a alguna cosa i no defallir, fer-ho amb totes les forces i treballar, perquè cristal·litzi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.