Mentides de ministra

Pocs dies després de l’1-O, el llavors ministre d’Exteriors espanyol, Alfonso Dastis, era entrevistat a la BBC i hi assegurava que algunes imatges de la violència policial d’aquell dia eren falses. La reacció del periodista Andrew Marr davant del ministre va ser immediata. Li va etzibar un clamorós “Really?” (“De debò?”) i va insistir: “De veritat m’està dient que les imatges de la violència policial que ha vist mig món són falses?” Dastis, del tot incòmode, va sortir-se’n com va poder. El seu ridícul, però, va ser monumental. Èpic.

Ahir, la portaveu del govern socialista espanyol, Isabel Celaá, es va atrevir a dir a la SER el mateix: que moltes de les imatges de la policia picant la gent l’1-O eren falses. A diferència, però, del que va passar a la BBC, a la SER, la periodista Pepa Bueno no va contradir Celaá. Va donar per bones les declaracions de la ministra sense ni interrompre-la. Diferència abismal entre el periodisme espanyol i el britànic. Res a veure.

Quina barra que té, ministra Celaá. Quina manca de sensibilitat amb tota la gent que va ser atonyinada cruelment quan intentava exercir un dels seus drets més bàsics, el de votar. En quin món viu vostè? O prefereix mentir i acontentar així els taurons del seu partit? Vingui a Catalunya i pregunti a la gent quina realitat van viure ara fa un any. Com actuaven els agents, sense manies. Directament, amb ràbia.

O escolti simplement les declaracions al jutjat del malauradament desaparegut advocat gironí Mario Rueda, membre d’una taula l’1-O a l’escola Bruguera de la ciutat, on va ser homenatjat aquest diumenge. Garrulo!, no es va poder estar de dir a l’agent “amb ulls vidriosos i pudor d’alcohol” –així el va definir en la seva declaració– que, incomprensiblement, el va voler fer aixecar de la cadira de rodes amb què anava. Un garrulo és, segons la RAE, una persona “rústica, zafia”. Una bèstia humana sense educació, sense sentiments. Com molts dels agents que van picar la gent l’1-O i, per lògica, com els que els van enviar. Doncs, això.