Elogi del nostre clima

Escric aquest apunt a pri­mera hora de la tarda, quan la llum d'aquest dilluns amb un sol que ja vol ser pri­ma­ve­ral peta de ple al fines­tral del des­patx. Fa una set­mana, en canvi, a aquesta mateixa hora queia una nevada infer­nal. Flocs com draps bai­xa­ven del cel i ho cobrien tot. Un cel de plom pre­si­dia la jor­nada i la cir­cu­lació de vehi­cles i gent feia estona que s'havia atu­rat. El con­trast amb el dia d'ahir és, per tant, nota­ble. Són les coses d'aquest clima medi­ter­rani nos­tre, a mig camí del nord fred i civi­lit­zat i del sud calorós i esbo­jar­rat. És el que ens passa per viure en un lloc on tan aviat hi domina l'aire calent i humit del sud com hi arri­ben els vents freds i secs del nord. La pro­xi­mi­tat del mar acaba de fer la resta i que de tant en tant la bar­reja d'humi­tat, escal­for amb fred, ens faci caure el cel damunt dels nos­tres caps. Si això passa a la pri­ma­vera o a la tar­dor, pluja a dojo. Si passa a l'hivern, com dilluns pas­sat, la nevada està asse­gu­rada. Qui en dóna més?