Primer d’Octubre a Farners

Biblioteca Vinyoli de Santa Coloma. Exposició pública de criteris dels grups municipals, prèvia al referèndum per batejar la plaça de l’ajuntament amb el nom de Primer d’Octubre. Com que ja conec les propostes de cada grup, m’entretinc fent-li un book de fotos a la nova representant socialista, que no para d’adreçar mirades i somriures al seu cap de partit, present entre el públic. Diria que són somriures fotetes, però recordo –oportunament– que també els dofins somriuen i somriuen i somriuen i que és tan sols per un encarcarament muscular. La CUP vol que sigui la plaça, la que es bategi. ERC s’estima més que sigui un parterre “perquè és un espai sense denominació” (cosa que em recorda que jo també tinc a casa un test sense “denominar”...). MES diu que es podria batejar una part de gespa de la plaça o la rotonda. El PDeCAT s’avindrà al que surti. I el PSC? ja ho hem dit: el PSC, rialletes. Com que ja tinc clar què votaré, desconnecto i em deixo endur pels records. Dissabte passat, a la plaça de Sant Jaume, una noia es lamentava: “Ens passarem 300 anys més commemorant l’1-O? Per què no tanquem de dol i anem per feina?” També recordo l’1-O del 2017, quan molts i molts farnesencs van demostrar un coratge inaudit, palplantats a la plaça, al parterre, a la rotonda, repenjats a la barana (no, no, ho sento, Barana Primer d’Octubre ja semblaria massa conya) o als arbres del passeig. Cap a les set de la tarda, l’alcalde va sortir al balcó a denunciar el feixisme (aplaudiment unànime) i a dir que per evitar mals majors es tancaria una hora abans el col·legi electoral, ja que, en definitiva, no venia d’uns quants vots més. El poble, que estava emocionalment tocat, va acceptar-ho sense protestes. I ja veus: els ciutadans que havien agafat coratge a última hora (la famosa base que s’eixamplava...) es van quedar amb un pam de nas i llençant el vot a la paperera (no, no, Paperera Primer d’Octubre tampoc...). Doncs mira, i si commemoréssim aquell acte paternalista, aquell rampell de prudència de la màxima autoritat del poble? Potser va ser aleshores que va néixer el germen de la tremolor de cames d’alguns partits i de la reculada posterior. Per què no bategem aquell moment, els qui érem al parterre, a la rotonda, a la barana o a la calçada empassant-nos la por? Va, amb la vènia de l’assemblea, proposo batejar el balcó de la casa consistorial: Balcó Primer d’Octubre. Balcó del fre de mà.