L’ultimàtum

Quan ahir, en acabar el debat de política general, els líders de les diferents formacions polítiques feien les seves valoracions, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, va fer una reflexió en què no es pot pas dir que no tingui raó. “No hi haurà un referèndum autoritzat; no sé per què cal esperar fins al novembre”, va dir el líder socialista. I probablement té raó. El president Torra va fer un ultimàtum a Pedro Sánchez (si no hi ha diàleg de veritat li retirarà el suport) i hi va posar data: abans del novembre. La pregunta és: si Iceta té raó (i ell més que ningú deu saber que el marge de maniobra que té Sánchez és zero), què passa al novembre? Haurem d’esperar, doncs, un mes. Un altre mes. Però és evident que ara la pilota torna a ser a la teulada de Sánchez. Perquè, més enllà de les reaccions d’ahir a la nit de Celaá, caldrà veure què passa aquest mes. Es veuran, Sánchez i Torra, aquest octubre, tal com estava previst? I de què parlaran, si tots dos estan ara lligats de peus i mans? Pedro Sánchez gallejava dies enrere a l’estranger, com si fos una amenaça, que si els independentistes no li donen suport convocarà eleccions. Doncs ara es pot trobar que les hi convoquin des d’aquí. Sánchez té la pilota al seu teulat i ara té un mes per decidir si quan parla de diàleg, parla de diàleg de veritat. I Torra té un mes (jo no sé per què va dir un mes, i no sis, o dotze, si ells mateixos van dir que allò de posar-se límits –els divuit mesos famosos– havia estat un error) per veure com es refà l’estratègia independentista, que aquests darrers dies tampoc és que hagi transmès la millor imatge d’unitat. Ho va dir ahir el mateix president: així no, referint-se al que va passar la nit de l’1-O (de l’1-O d’aquest any, és clar). Aquests darrers dies el govern en general, i Torra en particular, han estat sotmesos a una gran pressió del carrer perquè faci efectiva la república (“Torra dimissió”, cridaven dilluns al vespre els manifestants de davant del Parlament), i ahir Torra va decidir traslladar la pressió a Pedro Sánchez. Però també se la va traslladar a ell mateix. Perquè ara Sánchez té un repte majúscul al davant. Però Torra també. Perquè un no de Sánchez Torra només el podrà combatre si, com diu ell, “tornem al treball unitari” i els partits “deixen de mirar-se de reüll”. Veurem qui dels dos se’n surt.