1 d’octubre

Mireu per on, ha fet més en Rajoy per la República cata­lana que els milers, els mili­ons de cata­lans que ens hem mani­fes­tat i hem votat. Tots conei­xem gent que ens ha dit clara­ment: jo no era inde­pen­den­tista però en Rajoy m’ha fet can­viar d’opinió. Estic segur –és la meva opinió– que si el pri­mer dia que es va començar a par­lar d’inde­pendència des de Madrid hagues­sin reac­ci­o­nat en posi­tiu, s’hau­ria fet la con­sulta i no l’hauríem gua­nyada. La història, que no per­dona i acaba essent objec­tiva, ens dirà, i d’això sí que n’estic segur, que Mari­ano Rajoy ha estat el pre­si­dent de govern de l’Estat espa­nyol més inútil de tota la història. I no pel que ha fet, sinó pel que no ha fet. I la culpa d’això no la té ell sinó els que el van votar. A Europa encara deuen riure quan deuen par­lar d’ell. Sí, aquell que no sabia ni una paraula d’anglès, ni francès, ni italià, ni per des­comp­tat d’ale­many.

Si al cos­tat d’aquest des­as­tre de govern hi posem els jut­ges, esco­la­nets ben pagats pels que manen, ja podem tirar el bar­ret al foc. I ara, que tot està ben embo­li­cat, què cal fer. I, men­tres­tant, ha pas­sat un any des que vam votar. Aquest dilluns, al cap­ves­pre, ens vam reu­nir la gent del muni­cipi de la Tallada per dedi­car la plaça de l’Ajun­ta­ment a l’1 d’octu­bre. També hi va ser, com es podia espe­rar, la tra­mun­tana, que a l’Empordà no hi falta mai quan hi ha moments impor­tants. Jo crec que hi érem tots els veïns de la Tallada, de Tor, de Marenyà, de Canet, una mica o força abri­gats –la tra­mun­tana no ens agafa mai des­pre­vin­guts– acom­pa­nyats per veïns i alcal­des de molts pobles veïns per recor­dar la força d’un poble quan ens obli­guen a demos­trar que tenim dig­ni­tat. Els matei­xos que hi vivim i ens conei­xem no ens hauríem pen­sat mai que tots a l’una fóssim capaços d’enfron­tar-nos, pacífica­ment, con­tra aquells energúmens que no sabien ni on eren ni per què hi eren. M’ha que­dat enre­gis­trada la imatge d’en Joan Maria amb el micro a la mà dient: “Os lo deci­mos en cas­te­llano para que nos entendáis, no entendéis nada, no sabéis nada, solo que­re­mos votar”.

Van acon­se­guir entrar perquè els de dins els van obrir la porta, eren incapaços ni de tirar una porta a terra a cops de mall. No por­ta­ven ni un ser­ra­ller. Mate­ri­al­ment els vam fer fora del poble, tot dema­nant inde­pendència i can­tant Els sega­dors. Trist espec­ta­cle, que els hau­ria d’haver fet pena. Però no arri­ben ni a això. I volen que esti­guem amb ells, que for­mem part del seu govern. Molt trist, la veri­tat. I haver de sen­tir que les imat­ges han estat mani­pu­la­des. Sort dels mòbils que es van dis­pa­rar milers, mili­ons de vega­des per dei­xar clar el que va pas­sar. No s’ho volen creure, això és el més trist. Ens ho han dei­xat clar, volem ser inde­pen­dents, volem ser república. Només així obri­ran els ulls i es posa­ran les piles. Esprem-ho.