Cultura nipona

Malgrat que totes les comparacions són odioses, em veig en la necessitat de suggerir a tots els governants del nostre país que facin una estada al Japó, per tal d’importar-ne valors culturals i educatius imprescindibles. En qualsevol poble o ciutat nipona, hi ha una extrema cultura del respecte i una gran consciència cívica. En un país de 128 milions d’habitants, l’administració del Japó fa temps que pren mesures severes per prevenir, per exemple, tant la contaminació atmosfèrica, com l’acústica. Està prohibit, doncs, fumar en terrasses públiques o al carrer mateix: només hi ha petites àrees on es pot ennegrir els pulmons o l’aire atmosfèric. En espais privats com restaurants o bars tampoc es fuma, llevat que el propietari decideixi de permetre-ho.

El Japó disposa d’una xarxa molt potent de transport públic (1,18 milions de quilòmetres de carretera asfaltada, 250 trens d’alta velocitat, 173 aeroports...) i un parc mòbil de renovació freqüent, amb un gran nombre de turismes híbrids. La cura per prevenir la contaminació acústica arriba també en els espais urbans, on no es permet parlar per telèfon al carrer, o en altres espais públics i privats com bars, trens, autobusos, etc. L’esperit de servei te’l trobes arreu: si vas una mica perdut, són capaços d’acompanyar-te fins on calgui. L’amabilitat i el respecte també es respiren en el tren o en els avions, en les cues, ja senyalitzades arreu, o en l’atenció com a client, amb unes salutacions fins i tot exagerades per als occidentals, i és que aquesta cultura no neix ara, sinó que és ancestral, un gran poble organitzat amb una elegant educació sentimental. Al Japó és molt difícil trobar papereres o recipients de reciclatge o contenidors. Ens hem de responsabilitzar de la brossa que generem i per això ens l’hem de dur a casa. Si no hi ha papereres hi ha més consciència social que els escombriaires som tots. Tothom fa neta la ciutat: cap paper, ni punta de cigarret o fulla d’arbre.

I ara em preguntareu: ¿com els governants de la República catalana poden aconseguir aquest nivell cultural tan envejable? La resposta, com és obvi, és la sensibilització i aprenentatge no tan sols des de l’escola, sinó des de la mateixa societat, de generació en generació. No cal dir que al Japó no tot són virtuts i no podem emmirallar-nos en tot, en primer lloc perquè el model de govern japonès no és pas el mateix que el que vol tenir un país com Catalunya, ara que ha de fer efectiva la declaració de república independent. En segon lloc perquè tenim un caràcter més obert, amb les virtuts i els defectes que això comporta. Ara bé, viure el comportament social japonès ens ha de permetre, als catalans, reflexionar si més no sobre el nostre ideari cultural, com ara el del respecte, l’amabilitat, l’esperit de servei i la consciència exponencial de viure en comunitat, valors que hem d’importar en una Catalunya culta, i rica, i lliure, i feliç.