No s’entén res

La lamentable jornada política que es va viure ahir al Parlament o la intolerable imatge de l’1 d’octubre a les portes de la cambra catalana haurien de provocar una profunda reflexió en l’independentisme. Potser aquells que clamen per la sobirania del Parlament li haurien de tenir una mica més de respecte. La situació és d’excepcionalitat i la repressió de l’Estat abanderada per l’actuació del jutge Llarena és una anomalia democràtica que no permet el normal funcionament de les institucions. Però aquesta és una realitat que no per indignant es pot obviar. Es pot compartir o no el dictamen que resol l’afer de la suspensió dels diputats encausats. Però, un cop aprovat, costa molt d’entendre els entrebancs plantejats per JxCat per a la seva execució. Dubto que la majoria de la gent entengui res del que va passar ahir al Parlament. El que queda en la ciutadania és la percepció d’un altre embolic entre els socis de govern. I la perplexitat perquè això passa tot i l’acord que va costar moltes hores de reunió a la presó de Lledoners i a la Casa dels Canonges. La sang no va arribar al riu ahir finalment. Però l’acord final ni amaga el problema, ni explica quina diferència hi ha entre el que acabaran fent els diputats d’ERC i els de JxCat. El tacticisme és un mal que sempre ha estat present en el procés, però que ara ha fet metàstasi. JxCat sembla obsessionat a erosionar ERC assetjant el president del Parlament, Roger Torrent. I la CUP prefereix atiar la frustració popular contra el govern per desgastar-lo abans de fer pinya republicana. Mentrestant, l’alcaldessa de Berga ven una falsa desobediència contra la sentència d’inhabilitació notificada ahir mateix. Renunciar a l’escó de regidora i delegar la firma per no haver d’afrontar responsabilitats judicials no és desobeir. Cal una estratègia de consens, fonamentada en la lleialtat i la unitat d’acció o la legislatura perd tot el sentit. Ara bé, cal tenir molt present que unes eleccions poden propulsar uns passos endavant alguns actors independentistes, però a costa de fer molts passos enrere en el camí cap a la República.