I si la solució fos el PSUC?

L’independentisme viu moments complicats, moments d’aquells en què algunes decisions no són les desitjables, com ara repetir errors del passat, posar terminis al govern espanyol per negociar un referèndum, o a l’executiu català perquè, a l’altra banda, executi la via unilateral. Moments en què, curiosament, l’univers de l’antiga Convergència i ERC estan coincidint més en iniciatives socials que en un full de ruta nacional per sortir de la situació actual. Ara, en cap cas cal oblidar que som on som perquè el govern espanyol no va saber donar una sortida política a un conflicte polític i, com a venjança a un 1-O massiu, va iniciar una guerra bruta amb falses acusacions que ha dut dos líders socials i la majoria del govern que va propiciar aquella consulta a la presó o a l’exili. I no són els únics. A hores d’ara hi ha unes 1.500 persones represaliades per haver participat en un referèndum; és a dir, per voler decidir el seu futur.

La situació, doncs, és complexa... i nova, cosa que fa que falti cultura política. És obvi que la cultura política majoritària del nacionalisme català ha estat sempre la de cercar l’entesa, quan no el peix al cove. I ara és l’enfrontament, un terreny nou. Potser estaria bé aprendre d’altres èpoques o moviments. Ningú dubta del paper del PSUC durant el franquisme, per exemple. I com actuava quan un dels seus líders era capturat i torturat perla policia? Doncs el substituïa immediatament. Els bascos feien el mateix. Arnaldo Otegi va deixar de manar just el dia que va entrar a la presó. És normal que ERC hagi de consultar les seves decisions dins d’una presó? I que moltes vegades la resposta tardi tant que, en arribar als actuals líders, la situació fins i tot hagi canviat? La situació al PDeCAT-JxCat encara és més complexa... Es consulta els líders empresonats però també els de l’exili perquè, obviament, és on hi ha el màxim poder, el president Carles Puigdemont. Però se sap què passa aquí, que es negocia als despatxos de Madrid des de Waterloo? No seria millor que allà es concentressin en la internacionalització, cosa que està funcionament prou bé? És normal que les decisions polítiques de tots ells les prenguin els advocats? De líders, aquest moviment en té suficients perquè actuïn amb plena llibertat.