Opinió

LA GALERIA

‘Le freak c’est Chic!’

Quan Chic va actuar a Cap Roig, el 2009, Nile Rodgers ja va anunciar el disc que s’ha publicat ara

El divendres 24 de juliol del 2009 Chic va actuar al Festival de Cap Roig: una data important per a aquest galerista que sempre que pot defensa, amb arguments, que el grup de Nile Rodgers (1952) i Bernard Edwards (1952-1996) ha estat un dels més influents, no només de la disco music, sinó també del pop, el rock i, evidentment, la música negra en general. Com mostren les dates biogràfiques, el 2009 Chic ja era només Nile Rodgers o, com es presenta sovint, Chic featuring Nile Rodgers. “Possiblement, l’any vinent sortirà un disc amb temes nous de Chic”, va dir llavors Nile en una entrevista concedida a aquest diari. El disc en qüestió no va sortir el 2010, com preveia, sinó vuit anys després: de fet, acaba de néixer i es titula It’s about time, que pot traduir-se com “ja era hora”. És el que pensem els fans de Chic després d’haver esperat un quart de segle: el seu últim disc, Chic-ism va aparèixer el 1992. S’ha de tenir en compte que, a part de la mort sobtada d’Edwards en plena gira pel Japó, Rodgers ha lluitat contra el càncer amb una energia que també li ha permès afrontar altres projectes, com ara la seva participació en el cèlebre Get lucky, de Daft Punk.

It’s about time ha trigat, però Rodgers s’ho ha fet venir bé: la seva sortida ha coincidit, més o menys, amb el 40è aniversari del primer disc de Chic, titulat com el grup, que de fet va aparèixer el 22 de novembre del 1977. El nou treball de la factoria Chic és, ja des de la portada, un esplèndid autohomenatge, ja que, com en aquell gloriós debut, la coberta és protagonitzada per dues sofisticades models (i algun xiulet). En realitat, aquest any s’ha complert el 40è aniversari del segon disc de la banda, C’est Chic, editat l’11 d’agost del 1978, l’àlbum de Le freak, el seu gran clàssic juntament amb Good times, l’estrella de l’elapé Risqué (1979), amb la línia de baix que va inspirar bandes com ara Queen i The Clash i a partir de la qual es va construir el primer gran èxit internacional del hip-hop: Rapper’s delight, de The Sugar Hill Gang. Tornant a Le freak, aquesta cançó inspirada en una mala experiència a l’entrada de l’exclusiva discoteca Studio 54, es manté com un dels singles més venuts de tots els temps i com l’única cançó que ha pujat en tres ocasions diferents al número 1 de les llistes americanes. Aquest any, la Biblioteca del Congrés dels Estats Units ha incorporat Le freak al seu Registre Nacional de Gravacions per ser preservada com a patrimoni de gran importància històrica i artística. Per si algú no ho tenia prou clar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.