I com poden viure?

L’Audiència Provincial de Madrid, ja ho saben vostès, va considerar ahir el doctor Eduardo Vela culpable d’un cas de nadons robats però el va acabar absolent perquè, va dir el tribunal, el delicte ha prescrit. Marededeu quina bestiesa. Com pot prescriure el robatori d’un nadó? Quin codi civil tenim, que un pot ser considerat culpable d’haver robat un nen (sí, sí, robar un nen) i donar-lo a una altra família i sortir-ne absolt? Entenc tots els arguments tècnics que ahir uns i altres explicaven per fer-nos-ho entendre, però continuo sense entendre-hi res. I entenc que molts delictes prescriguin, però no aquest. I menys quan s’intueix que la clínica San Ramón de Madrid, on treballava Vela, és l’epicentre de tota una trama que no devia afectar només aquest cas sinó desenes, centenars o milers. Aquest tal Vela, com diu la sentència, va robar una nena de la seva mare biològica just després del part i la va entregar a una mare estèril, que va simular l’embaràs durant uns mesos posant-se uns coixins sota el jersei. És repugnant, cruel. Aquest Vela és un monstre. I tots els adjectius que vostès hi vulguin posar. I com a societat no ens podem permetre que aquests delictes quedin impunes. I més quan sabem (ho explicava ahir a Catalunya Ràdio la doctora Neus Roig, que ha fet la primera tesi doctoral sobre els nens robats) que podríem estar parlant de 300.000 casos similars entre els anys 1938 i 1996 (1996!, quan ja feia més de vint anys que Franco era enterrat!). Com pot aquesta societat, com estem fent, donar l’esquena a aquesta situació? Com pot prescriure el robatori d’un nadó? I el de 300.000? I, és clar, la pregunta que ens devem fer tots plegats: com pot viure, aquest tal Vela, sabent que ha fet el que ha fet? I com poden viure tots i cadascun dels que ho sabien? Què li passa pel cap, a una persona que és capaç de robar un nadó i entregar-lo a una família? Però, qui s’han cregut que són? Dormien tranquil·lament, després, aquesta gent i tota la de la trama? Com poden viure? I poden dormir els jutges que han pres la decisió d’absoldre’l considerant que el delicte ha prescrit? Com pot prescriure això?