La trencadissa

No seré jo qui ara defensi que hem d’anar a eleccions (els periodistes –i jo no sé si vostè també– n’estem una mica tips, de tantes eleccions), però la veritat és que tot plegat és una mica rocambolesc. La trencadissa d’ahir al Parlament no és una trencadissa menor (diguin el que diguin Torra, Aragonès, Artadi i qui sigui, i es facin les fotos que es facin) i haurem de veure en els propers dies quines conseqüències té. Més enllà de les votacions que la coalició de govern ja va perdre ahir al Parlament (no hem reprovat el rei i no s’ha reivindicat el dret a l’autodeterminació), i més enllà de la imatge que l’independentisme ha servit a Madrid i a alguns d’aquí (no em vull ni imaginar avui com es posaran les botes determinats tertulians), el cert és que és massa aviat –i tot està massa calent– per valorar què significarà el daltabaix d’ahir. Només hi sé veure un avantatge (digui’m optimista), en tot aquest embolic. I és que ara ja comencem a saber de veritat que JxCat i ERC tenen estratègies diferents i les podem començar a interpretar. Ahir va quedar clar que les hi tenen a l’hora d’acceptar o no la providència del jutge Llarena. I no es pensin pas que la d’ahir era una simple discussió semàntica, no: la d’ahir era una discussió de fons, sobre si s’acaten o no a la primera els requeriments dels jutges i els informes dels lletrats. Però ara que ja sabem això, que ja sabem que JxCat i ERC veuen diferent l’estratègia a seguir davant el que dicta Llarena –no és una discussió menor–, es tracta de saber en què més discrepen els dos socis de govern. En quantes ocasions viurem una situació com la d’ahir? Quants cops més, els votants de la majoria parlamentària sentiran vergonya aliena pel que està passant al Parlament sense entendre-hi res? Quin és l’objectiu comú del govern? Arribar ni que sigui a empentes i rodolons al judici de l’1-O? O hi ha alguna cosa més? No n’hi ha prou, que les dues formacions facin crides al seny, al diàleg, a la unitat i a no sé què més. El que han de fer és dur-les a terme. La trencadissa d’ahir es mereix no pas una nova foto; es mereix una reflexió profunda i, sobretot, sincera. I nosaltres ens mereixem algunes explicacions. I saber cap on anem. Ni que sigui per separat.