Opinió

LA GALERIA

La ciutat, el 1974

Presentant la novel·la d’Assumpció Cantalozella, en ‘Mines’ va recordar que va ser torturat i Rossich va parlar, i molt, de la por

Assumpció Cantalozella va escriure La ciutat a finals dels anys vuitanta. La ciutat era Girona i la novel·la descrivia la Girona de 1974 i els primers mesos de 1975, és a dir el tardofranquisme, la dictadura quan Franco ja era un vell decrèpit, que moriria al llit, però que la seva camarilla volia mantenir com fos. I com fos volia dir tornant a aplicar la pena de mort a Puig Antic i Heinz Chez el 74 o a cinc activistes del FRAP i d’ETA el 27 de setembre de 1975. I perseguint la gent políticament compromesa. Ara Assumpció Cantalozella l’ha retocat, l’ha reescrit i l’Editorial Gregal l’acaba de publicar. Val la pena descobrir-la si no ho van fer en el seu moment. Dimarts, un dia dur pel trencament de la unitat entre independentistes al Parlament, la va presentar a la Casa de Cultura de Girona acompanyada de dos companys activistes d’aquells temps. L’Assumpció va ser una dona compromesa i Xavier Corominas i Albert Rossich, també. En Mines, que després va arribar a alcalde de Salt, havia estat de Bandera Roja i el van detenir per fundar CCOO a la Torras Hostench. En Rossich va ser fundador de Convergència Socialista. En Mines va recordar com va ser torturat quan el van detenir i que va passar més d’un any a la presó. De fet coneixia els de la Brigada Político Social que el van pegar i li van fer la cigonya. Tothom es coneixia i de fet encara veu per la ciutat el seu torturador. Albert Rossich va lloar la voluntat narrativa de l’autora però recorda d’aquells dies la por, molta por de fer qualsevol cosa. De fet va recordar que el seu pare, decidit a anar a veure a Prada l’última actuació de Pau Casals, se’n va desdir en el moment de marxar per si algú els veia. També recorda que no hi havia tan bon rotllo entre els partits i moviments com es recull en la novel·la i es va referir a allò d’“enemics, enemics irreconciliables i companys de partit” per descriure situacions que es van viure aquell anys i després, en la Transició. Va tornar a la por quan va morir Franco i es va referir a una juguesca que molts havien fet d’anar aquell dia a celebrar-ho a La República, l’hostal de la carretera de Banyoles. Hi havia poques taules plenes. Quim Domingo, l’home de Cantalozella, sí que hi va anar. L’Assumpció diu que els moments actuals li fan pensar en aquells moments que es viuen a La ciutat. Potser també en les divisions que ens van portar a allà on som ara. Llegeixin La ciutat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.