Borrell fulmina la “marca España”

Des que el primer govern de Mariano Rajoy va crear per decret “l’Alt Comissionat del Govern per a la Marca España” amb la missió de promocionar i potenciar la imatge d’Espanya arreu del món, no s’havia fet un canvi tan radical com el que proposa el ministre José Borrell. De fet, la iniciativa és dràstica, puix que canvia la marca: “marca España” desapareix per denominar-la “España global”. Després de tants anys, tants esforços i diners invertits, és ésser molt radical desprendre’s d’una marca que s’ha promocionat a tot el món, llevat que els atributs i el prestigi que la gent associa a la marca no són positius i és irrecuperable.

Des del 28 de juny del 2012 data en la qual Carlos Espinosa de los Monteros es va responsabilitzar del comissionat, ha estat un seguit de problemes; alguns burocràtics i altres de polítics. La poca precisió de la dependència burocràtica a l’hora d’ubicar-lo va provocar una guerra sorda entre ministeris que neutralitzaven molts esforços; i un problema polític, perquè la imatge d’un país té una relació directa amb el funcionament de les seves institucions, i hem de convenir que, començant per la primera institució espanyola, fins a la resta, durant aquest any s’han desprestigiat molt i, sense cap mena de dubte, en pateix la imatge internacional d’Espanya.

Ara, un dels nous objectius serà promocionar al món la imatge d’Espanya com una “full democracy” (democràcia plena), en paraules de Borrell. Aquest objectiu ja ens dona una pista de com està la imatge actual, si a més de desfer-se de la marca hem d’anar pel món a presentar Espanya com una democràcia plena, és que el dèficit de percepció democràtica internacional és important. El problema que tenen totes les marques és d’opinió pública, perquè un valor difícilment es pot promocionar sense que l’acompanyin unes propietats de qualitat, i potser aquí és on rau la dificultat que es troben els promotors.

És molt probable que amb el desprestigi que els mateixos espanyols valoren les seves institucions en cada sondeig, traspuï també a l’estranger, perquè no hem d’oblidar que estem en un món global, i la comunicació és molt fluïda i porosa. I pràcticament és impossible que amb campanyes publicitàries, amb esportistes i artistes de relleu, es canviï una percepció que no va acompanyada amb els fets.

No podem oblidar que la imatge d’Espanya des de l’1-O de l’any passat va quedar molt deteriorada per a la gran majoria de la societat democràtica internacional amb l’abundància de violència. El cost d’imatges internacional que va tenir l’actuació brutal de la PN i la GC va ser tan sever que encara dura. Els documentals que encara avui s’emeten per televisions estrangeres de les carregades als col·legis, precedides per l’exaltació patriòtica dels cants del “a por ellos” conformen una visió d’una societat violenta i escassament democràtica, que és impossible revertir.

La duresa judicial amb presó preventiva com a càstig als líders independentistes, amb unes acusacions gravíssimes que molts països democràtics europeus no veuen, és una altra qüestió que els resulta insuperable. Un país amb presos polítics i exiliats, pretendre fer-se veure com una democràcia plena és una fantasia.

I per si encara no tenien prou despropòsits, resulta que el ministre d’Afers Exteriors que ha de posar en marxa tota aquesta campanya de recuperació del prestigi espanyol, la CNMV l’ha multat amb 30.000 euros per haver venut unes accions de la seva exdona d’Abengoa abans de fer fallida, mentre n’era un membre destacat del consell d’administració. Traficar amb informació privilegiada per beneficiar-se’n, arreu del món és una falta molt greu que en certs casos comporta assumir accions penals.

Com és natural, avui el ministre Borrell no és l’interlocutor de més prestigi ni de més credibilitat que té el govern espanyol, per anar pel món venent el prestigi de país. De fet, el sol fet de no dimitir quan es va saber la notícia ja és un handicap per al prestigi d’aquest govern i per a Espanya. L’España global, de José Borrell, ja neix ferida de prestigi.