L’anomalia de la Sagrada Família

L’exem­ple val tant per a una casa o pis com per a un negoci fami­liar. Qual­se­vol que s’hagi vist abo­cat a fer-hi obres, pot donar fe que l’admi­nis­tració sol ser impla­ca­ble quan cal dema­nar per­mi­sos, pas­sar revi­si­ons o, en resum, fer el més mínim tràmit. I ja és això. El que ja no és just és que, enfront d’aquesta rec­ti­tud, hi hagi hagut una laxi­tud escan­da­losa per part dels suc­ces­sius governs de Bar­ce­lona, que han fet els ulls gros­sos davant la situ­ació d’anor­ma­li­tat admi­nis­tra­tiva en què es troba la Sagrada Família. Més de 130 anys han hagut de pas­sar per cor­re­gir el que ha estat, i és, una irre­gu­la­ri­tat en tota regla. Tot un mèrit per a qui ho ha asso­lit –Colau– però, sobre­tot, un demèrit per als qui, abans seu, ni tan sols ho van inten­tar.