La visita

Més enllà dels acords a què ahir pogues­sin arri­bar (i no crec que ahir fos dia d’arri­bar a acords), i més enllà de la tea­tra­lit­zació que en van arri­bar a fer totes les parts, el cert és que ahir el líder de Podem, Pablo Igle­sias, va visi­tar Oriol Jun­que­ras a la presó. Jun­que­ras i els Jor­dis; el pre­si­dent d’Òmnium, Jordi Cui­xart, i l’ara dipu­tat de JxCat Jordi Sànchez. La visita, si hem de fer cas de les tertúlies d’aquests dar­rers dies, sem­bla que era molt trans­cen­dent perquè ens tro­bem en plena nego­ci­ació pels pres­su­pos­tos de l’Estat. Què volen que els digui. A mi, en canvi, això em pre­o­cupa poc, i el que em va sem­blar trans­cen­dent és jus­ta­ment la visita, sim­ple­ment la visita; que Igle­sias visités amb total nor­ma­li­tat els pre­sos, que s’interessés per la seva situ­ació i, és clar, que par­les­sin de l’actu­a­li­tat. Igle­sias ja havia visi­tat Cui­xart a Soto del Real i ara ha visi­tat Jun­que­ras i Sànchez. Nor­ma­li­tat. Però han vist vostès el sarau que s’ha mun­tat? Els soci­a­lis­tes Susana Díaz, Emi­li­ano García-Page i Josep Bor­rell (bé, de fet d’aquest dar­rer no m’estra­nya) cri­ti­cant la tro­bada, Albert Rivera dient que és “una humi­li­ació”, José Manuel Ville­gas par­lant d’“el súmmum de l’esper­pent” i el PP esti­rant-se els cabells. Saben què em passa? Que en conec uns quants, de dipu­tats uni­o­nis­tes que en la inti­mi­tat con­fes­sen que en el fons els esta­ria bé visi­tar els pre­sos. I que no s’atre­vei­xen a anar-hi pel què diran, per com s’inter­pre­ta­ria política­ment i qui­nes con­seqüències els com­por­ta­ria amb els seus. Si els líders polítics de dues for­ma­ci­ons inde­pen­den­tis­tes són a la presó, visi­tar-los (i fins i tot nego­ciar-hi) no hau­ria de ser cap pecat. I Espa­nya faria bé d’enten­dre-ho. Cs, PP, PSC i PSOE es pas­sen el dia dient que els líders inde­pen­den­tis­tes que són a la presó i a l’exili con­ti­nuen manant en les seves for­ma­ci­ons, però lla­vors no volen ni acos­tar-s’hi, ni per interes­sar-se per com estan excom­panys seus d’hemi­ci­cle. Pel què diran. Doble càstig, vaja. Del que puguin acor­dar Igle­sias i Jun­que­ras sobre els pres­su­pos­tos pro­ba­ble­ment n’estic tan recelós jo com vostè, però al líder de Podem (mal­grat la uti­lit­zació que en fa) li hauríem d’agrair la nor­ma­li­tat de la visita.