Quan es fa l’imbècil amb ganes

No s’espan­tin. La paraula imbècil ser­veix per defi­nir un toix d’alt grau. No és cap insult, és una adjec­ti­vació. Allò que abans és deia “és mot burro”. La degra­dació fins a la ruïna de la base Loran de l’Estar­tit no té nom. No entrem en el debat sobre si va ser expro­pi­ada per un govern fran­quista per cedir-la als EUA; tam­poc que quan aquests el 1995 van mar­xar la van retor­nar impe­ca­ble a l’Estat; ni fins si s’ha de com­prar a rever­tir al muni­cipi a cost zero. No. S’ha de ser burro per dei­xar morir una ins­tal·lació que no t’ha cos­tat res, i que amb visió de país pot tenir molts usos –com ara per al parc natu­ral–, per ara ven­dre-la; ven­dre què? Si això no és un cas aïllat, fet que dubto molt i molt, estem un en país d’imbècils.