Temps interessants

És coneguda la dita xinesa, més aviat una imprecació, per desitjar-li, a algú, el pitjor i que diu “Tant de bo et toqui viure temps interessants”. La cursiva és meva per remarcar fins a quin punt interessant es vol fer perversament sinònim de difícil. Doncs bé, ens n’han tocat, de temps interessants. No cal parlar de la situació política que ens envolta, de l’interregne entre normalitats, si és que aquestes existeixen, que s’allarga i que ara mateix ja ens és tan quotidià que, si mai s’acaba, ens semblarà que ens falta alguna cosa.

L’altra època interessant està tot just traient el nas per la porta i serà una transformació, o més aviat una mutació, amb abast i conseqüències difícils de delimitar i que és l’anomenada revolució 4.0. Els experts alerten que, almenys en un primer moment i durant una etapa de transició de durada incògnita, vindran mal dades per a un segment important dels treballadors i que això ja s’ha comprovat perquè aquesta evolució, allà on ja ha arribat, ha ampliat les desigualtats. El progrés tecnològic en durà també un d’estructural que serà inexorable i que pot deixar a la rasa molts treballadors, especialment els que podran ser fàcilment substituïts per màquines. Aquests, si tenen feina, serà amb salaris ínfims. La bona notícia és que qui demostri destreses complementàries als robots tindrà més bona peça al teler. Cal pregar perquè els primers temps interessants no ens facin perdre de vista els segons.