A la tres
En marxa
“Feia tants dies que estàvem encallats (o barallats) que ja era hora que alguna cosa es posés en marxa
Com que feia tants dies que estàvem encallats (no sé si hauria de dir barallats, de fet), els he de reconèixer que les dues notícies que hem sabut aquests darrers dies (la creació del Consell de la República a Waterloo, i que Llach presidirà el Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent) han estat allò que en diuen una alenada d’aire fresc. Ja tocava, senyors meus, fer algun pas endavant. Perquè, per més que encara hi hagi moltes indefinicions i no coneguem exactament com anirà tot plegat, és difícil d’interpretar que aquests dos anuncis siguin passes enrere. El Consell de la República, que finalment es constituirà a final d’aquest mes (després de les baralles al Parlament vaig témer que no s’engegaria mai), fa la sensació que no serà un fet menor. Perquè serà una institució del tot legalment constituïda que operarà des de l’estranger i que, no ens enganyem, podrà fer algunes coses impensables des d’aquí. Intueixo que algun desplegament de la república (d’aquest “farem república” que deia Torra) té a veure amb Waterloo. Amb Waterloo i amb allò que la tecnologia podrà fer legalment des d’un altre país, i que el govern espanyol tindrà molt complicat de tombar. Perquè a Waterloo, ni que sigui per les circumstàncies en què s’hi han trobat, creguin-me que d’autonomisme en parlen poc. I dos. No sé ben bé com s’organitzarà ni com Lluís Llach –ben tornat!– desplegarà el consell assessor per a l’impuls del Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent (per què carai han de posar aquests noms tan llargs?), però és evident que permetrà que molts catalans debatin quin país volem. Emparat en la llei de consultes (tot i el precedent de Rajoy amb el comissionat per la Transició Nacional, que va dur al TC), l’eina que presideix amb tota la legalitat al darrere Lluís Llach hauria de permetre moltes coses. Per mi no cal ni dir-ho, que un dia les seves conclusions poden ser la base d’una futura Constitució catalana. La qüestió, deia, és que després de molts dies encallats, veig coses que es posen en marxa. Incipients, que no agradaran a tothom (a la CUP sembla que tampoc, quina novetat), però que es posen en marxa. Que duri!