Justícia, sí i sí

El veredicte de l’Audiencia (Nacional), el reps, si ets un ciutadà com cal i sense fums, com una plantofada. No ho diguis, però: t’ho avisen tot invocant el dogma de la separació de poders o el preàmbul de la CE: “La Nació espanyola, amb el desig d’establir la justícia, la llibertat i la seguretat i de promoure el bé de tots els que la integren...” I en l’article 1: “Espanya es constitueix en un estat social i democràtic de dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític.” I l’article 14 diu: “Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.” M’ho crec? Han rebut un tracte idèntic els Rato, Bárcenas, Mata, Urdangarin i família? Quants mesos van ser a la presó els responsables polítics dels assassinats dels GAL? Tots són iguals davant la llei? Puc exercir, sense ser sancionat, el dret a dubtar-ho?

Ja deia Lenin que la imprecisió terminològica és a l’origen de pràctiques injustes i perverses. Els substantius que condemnen el meu admirat Oriol Junqueras, per exemple, ¿no resulten equívocs, quan s’apliquen amb contundència a allò que ha passat a Catalunya com si es tractés dels efectes de la bomba atòmica a Hiroshima o les barbaritats comeses per un Caudillo de España por la gracia de Dios?

Em temo que tot plegat és un muntatge maquiavèl·lic destinat a fer créixer, i com!, les voluntats independentistes a Catalunya: llàstima que no deixin que sigui la immensa majoria, silenciosa, això sí, la que decideixi, amb les regles del joc exigibles, el seu futur.