Rebequeria política

Ja han passat uns quants dies del circ que es va muntar al ple de Figueres, en què bona part de l’oposició no va deixar plegar l’alcaldessa Marta Felip –diana de les seves crítiques i culpable, segons ells, del desgovern de la ciutat–. I no la van deixar marxar perquè van votar en contra de la urgència del ple en què s’havia de fer efectiva la renúncia. I el ple no es va fer. I Felip encara és alcaldessa. Per pocs dies més, però ho és. És a dir, l’oposició va evitar que plegués qui consideren que feia temps que ja hauria d’haver plegat. Vostès ho entenen? Des de la distància, es fa molt i molt complicat. Perquè, més enllà de les males relacions polítiques, de ponderar si Felip ha estat una bona o mala alcaldessa, de si el govern actua o no amb prepotència malgrat estar en evident minoria, de si la ciutat està o no en regressió... més enllà de tot això, l’acció de dilluns es veu, des de fora, com una rebequeria política. I si el que buscaven era posar en evidència el govern de la ciutat, han acabat aconseguint l’efecte totalment contrari.

Aquest és el perill de fer segons quins gestos polítics més de cara a la galeria, pensant en l’efecte mediàtic, que no pas en un resultat pràctic efectiu. Perquè, en el cas de Figueres, Felip acabarà plegant, evidentment. I aquesta mena de mostra de força de la majoria de l’oposició, ni servirà per formar una alternativa de govern, ni millorarà les relacions amb qui ara l’ostenta –tot al contrari–, ni ha contribuït a millorar la imatge de la ciutat.

Marta Felip, però, també hauria de fer el seu propi exercici d’autocrítica. Si l’oposició està disposada a aquesta teatralització, a tirar per terra el teu comiat com a alcaldessa –segurament l’acte més institucional, després del de presa de possessió del càrrec–, si no es pot mantenir un mínim de cordialitat, és que alguna cosa no s’està fent bé. La confrontació política és, no només lícita, sinó totalment necessària. Però l’ambient a Figueres fa massa temps que està excessivament enterbolit i amb massa personalismes. I a l’hora de buscar culpables segur que en trobaríem més d’un. El resultat ha estat un mandat poc brillant i una ciutat que se n’ha ressentit. L’arribada de les eleccions municipals, en aquest cas, hauria de ser una bona notícia. És una oportunitat per trencar dinàmiques i fer net. Però, ara per ara, no sembla que hi hagi gaire ningú amb predisposició de girar full.