Pressupost, exili i presó

El pressupost espanyol i la possibilitat que no tiri endavant, convertits en nou argument per agitar la marejada bandera de la por a Catalunya. Pablo Iglesias i Ada Colau van pressionar ahir el PDeCAT i ERC perquè se sumin en el suport als comptes acordats per Pedro Sánchez i el mateix secretari general de Podem en un acte a Nou Barris. Ho van fer amb l’avís que la no aprovació podria conduir a unes noves eleccions espanyoles de resultat incert que podrien guanyar el PP, Ciutadans i Vox. “Aleshores què? Quan pitjor, millor”, es va demanar Iglesias. Els morats s’hi juguen tant com els socialistes en el llum verd a un pressupost que gairebé estan defensant més ells que l’executiu estatal. I que va portar Iglesias a entrevistar-se a Lledoners amb Oriol Junqueras, empresonat des de fa més d’un any.

La situació és tan excepcional que els comptes s’aborden en centres penitenciaris. Com es pot pretendre negociar un pressupost en aquestes condicions? Deslligar els números del context de repressió contra l’independentisme que es viu a l’Estat, com demanen els socialistes, podemites i comuns, és molt difícil, per no dir impossible. Sánchez i Iglesias ho saben. També els sobiranistes. “La repressió política no és culpa de les classes treballadores”, va implorar el líder de Podem, ignorant, de nou, que l’independentisme és tan plural com transversal, però reconeixent l’anormalitat democràtica que es viu a Espanya.

No es tracta de les bondats dels comptes, que en tenen. La puja del salari mínim, el permís perquè els ajuntaments regulin el preu dels lloguers en algunes zones, la pujada d’impostos a les grans fortunes o els 2.200 milions de despesa de més que rebria Catalunya... Com encaixa tot això amb exili i presó, més amb les peticions de penes de la fiscalia i l’advocacia de l’Estat damunt de la taula? La secretària general d’ERC, Marta, Rovira, ho va resumir en una pregunta, divendres a El matí de Catalunya Ràdio: “Quantes partides pressupostàries val la meva llibertat i que pugui tornar al meu país?” Estem parlant d’això.