Estampes de fires que no han d’existir

Ima­gi­nin alguna cosa que els faci venir sali­vera... Posats al cas, un xuixo gironí. Ima­gi­nin que els el van acos­tant a poc a poc a la boca i, quan ja quasi el tenen a tocar, els en dei­xen sense. I ara toquin de peus a terra. Ahir, un pare lamen­tava, a les atrac­ci­ons que han allar­gat ofi­ci­o­sa­ment les Fires de Girona, que la seva filla amb paràlisi cere­bral s’havia de mirar com els seus dos ger­mans dis­fru­ta­ven d’aque­lles atrac­ci­ons. Un xuixo és un luxe pres­cin­di­ble. Per a la nena en qüestió i les per­so­nes amb mobi­li­tat reduïda, poder pujar a una atracció de fira és un dret, que, lamen­ta­ble­ment, encara és un luxe. Ep!, i estem en una soci­e­tat moderna. Ànims al col·lec­tiu que lluita per unes atrac­ci­ons acces­si­bles a tot­hom.