Presumptes

En democràcia, fins que a l'acu­sat d'un delicte no el declara cul­pa­ble un tri­bu­nal, aquesta per­sona té dret a la pre­sumpció d'innocència. Així, quan els mit­jans ens refe­rim a algú de qui se sos­pita que ha delin­quit, sem­pre uti­lit­zem l'adjec­tiu pre­sumpte: «El pre­sumpte vio­la­dor», «el pre­sumpte assassí», «el pre­sumpte lla­dre». Per més que, a pri­mera vista, les pro­ves incri­mi­natòries sem­blin indis­cu­ti­bles. La foto dels bom­bers cata­lans en un super­mer­cat de França, i que la poli­cia d'aquest país va pren­dre per mem­bres d'ETA, va ser difosa a bas­ta­ment per la premsa i la tele­visió. Però per als dia­ris de Madrid, lle­vat d'El País, que en por­tada ja pre­gun­tava si eren etar­res o bom­bers i en el peu de foto de la pàgina que se'n feia ressò expli­cava que eren «cinc per­so­nes iden­ti­fi­ca­des com a etar­res per la poli­cia», això de la pre­sumpció d'innocència deu ser un admi­ni­cle con­cep­tual que treu interès a la notícia. Llegíem dis­sabte les por­ta­des, al cos­tat de la foto en qüestió, i vegin. Abc: «De com­pras antes de matar.» La Razón: «La cua­dri­lla de la muerte.» El Mundo: «Retrato del comando etarra con el car­rito de la com­pra.» Aquest dar­rer diari era el que més reblava el clau de l'acu­sació directa, sense embuts ni tra­ves deon­tològiques. A la plana cor­res­po­nent, infor­mava: «Los ase­si­nos del policía francés fue­ron gra­ba­dos en un ‘hiper' la víspera del cri­men.» I sem­pre, amb pro­fusió de foto­gra­fies dels con­fi­ats bom­bers cata­lans. A la plana 3, el mateix diari afir­mava en un edi­to­rial: «...cinco miem­bros de ETA con el car­rito de la com­pra en un super­mer­cado la víspera de matar a un agente francés viene a demos­trar que la banda ha rela­jado sus medi­das de segu­ri­dad hasta caer casi en el ridículo.» L'endemà, un cop acla­rit que no eren ter­ro­ris­tes, El Mundo acu­sava la poli­cia d'haver-los induït a con­fusió. Però ni una sola línia per dema­nar dis­cul­pes als bom­bers trac­tats de cri­mi­nals. Res. Al direc­tor d'El Mundo se li va con­ce­dir, fa un temps, el premi Mon­taigne, un guardó euro­peu reser­vat als valors humanístics.