La pilota basca

Dues velocitats. Dues realitats. I moltes diferències. La llarga ovació al president de la Generalitat, Quim Torra, dimecres al País Basc, i la gran quantitat de llaços grocs que es van poder veure durant la seva visita mostren la solidaritat del poble basc. I és d’agrair. També hi ha veus de polítics que arriben des d’Euskadi, com la de Jon Iñarritu, entrevistat recentment per La República, que mostren un gran respecte pel procés que ha engegat Catalunya. També la d’Arnaldo Otegi. Tot i això, Catalunya i el País Basc no es poden emmirallar ni seguir el mateix camí. Primerament, perquè els bascos tenen la clau de la caixa. De la seva caixa i pràcticament de l’espanyola. L’ascendència que tenen sobre Madrid, no l’han tingut mai en el seu poder els polítics catalans. Segurament és per la vella cançoneta que sempre acaba sortint: “És que Catalunya no va saber negociar el concert econòmic quan tocava.” Molt bé. Gràcies per l’explicació. “És que hi ha molts catalans que encara no havien nascut quan es discutia això”, podria ser una de les respostes al fet de la consecució d’aquest privilegi econòmic que fa tants anys que gaudeixen i que, evidentment, no volen deixar perdre. Catalunya i el País Basc es poden donar la mà en ocasions i tenen davant la mateixa paret: l’Estat espanyol. Tot i això, Catalunya ha de seguir la seva estratègia perquè al País Basc, de moment, continuen jugant a pilota basca.