El gat mort de la poesia

Mol­tes vega­des un acte pot arri­bar a trans­cen­dir, fins i tot, la seva fina­li­tat última; la inves­ti­dura del poeta i artista gironí Narcís Coma­dira doc­tor hono­ris causa de la UdG ja va fer, i abas­ta­ment, aquesta funció: la de reconèixer la vàlua d’una tra­jectòria cre­a­dora de pri­mer ordre. Però, ahir, a més, es va fer per part del mateix Coma­dira i del doc­tor Xavier Pla, padrí del doc­to­rand, una afer­ris­sada defensa de la poe­sia i com aquesta ha per­dut la influència que havia arri­bat a tenir, espe­ci­al­ment durant el segle XIX. El poeta romanès Mir­cea Car­ta­rescu va defi­nir la poe­sia com “el gat mort del nos­tre temps”. Ens cal molta més poe­sia. Una gran inves­ti­dura, doncs, per un reco­nei­xe­ment meres­cut, i per la invi­tació poètica, abso­lu­ta­ment necessària.