País de l’avellana

Fa uns dies parlàvem dels productors d’oli d’oliva i avui toca fer-ho d’un altre sector estratègic, que ha viscut molts anys en un conflicte i desànim permanent: el de l’avellana. En la memòria queden les tractorades de protesta de fa uns anys al Camp de Tarragona, liderades pel sindicat Unió de Pagesos, per denunciar els preus baixos imposats als productors i la inacció dels governs. Els preus continuen per terra. De fet, aquest 2018 ha estat un any dolent, tant des del punt de vista productiu com pels preus enfonsats de comercialització, provocats per la devaluació de la lliura turca (Turquia produeix el 80% de l’avellana mundial). Però ara els pagesos han canviat les tractorades per les taules de negociació. Fa dos anys el sector i el Departament d’Agricultura es van asseure junts en el Grup de Treball de l’Avellana. I fruit d’aquesta feina conjunta dilluns es va presentar un pla estratègic que ha de servir per valorar la nostra avellana i garantir el manteniment de l’estructura social i econòmica vinculada a un sector força envellit –el 65% de la superfície de conreu està en mans de pagesos de més de 55 anys– i amb poc relleu generacional. El pla planteja actuacions que impliquen la innovació, la qualitat, la priorització de les varietats locals, la seva valoració turísticament, la creació d’un panell de tast, la publicació tècnica de varietats locals i la innovació per a la sostenibilitat del conreu de l’avellaner. Paral·lelament, la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, va prometre dilluns a Reus que l’any que ve hi haurà una línia d’ajuts específica per al sector professional de l’avellana. Benvinguda sigui.

Amb tot això s’aconseguirà “situar l’avellana com a referent d’identitat territorial”, segons Jaume Salvat, membre de l’equip tècnic del Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci de la Universitat Rovira i Virgili. Ell recorda que paisatge és la suma de territori i cultura. I què seria del territori i de la cultura sense els nostres pagesos?