El pont del tren

Dimarts, una esllavissada de pedres i fang a Vacarisses va fer que un tren descarrilés. Hi va haver un mort i molts ferits. Uns dies abans, un maquinista –el mateix o un altre– havia gravat des de la cabina com l’aigua i el llot es precipitaven sobre les vies. Les imatges devien servir, suposo, per alertar del perill imminent als seus superiors. Diuen que dos dies abans de l’accident s’havia fet una revisió al sector afectat. La Generalitat ha donat la culpa a l’Estat, que no inverteix en línies fèrries si no són les del TAV. Com sempre. L’Estat o Renfe o Adif han traslladat la responsabilitat a les pluges torrencials. Realment aquests dies ha plogut molt. Ara: la teulada de què disposen els trens fa pensar que entra en els càlculs, ja d’origen, que aquests vehicles hauran de circular sota la pluja. Les vies, que ho faran per un lloc obligat i segur.

Amb el que diré ara no pretenc poder argüir en el futur que “jo ja ho havia advertit”. Tampoc no vull crear alarma. Vull només que Renfe, Adif, l’Estat, la Generalitat o qui sigui evitin el disgust que un dia ens pot donar la línia del Maresme en el punt que el tren salva la riera d’Argentona, entre Mataró i Vilassar de Mar. Les fotos antigues indiquen que el pont del tren havia estat allunyat de la costa. Els que el van construir no eren uns insensats. Des de llavors el mar ha guanyat terreny, el terreny ha reculat i el pont que abans era terrestre ara és marítim. Si no penja sobre el mar poc n’hi falta. Des de dins del tren, en fa tot l’efecte. Quan hi ha temporal de llevant, les ones hi passen per sobre i el minen per baix. Si la riera ve plena, el xoc aquàtic que té lloc sota el pont és el de dos titans. He viatjat en aquestes condicions moltes vegades. En una, el maquinista va aturar el tren esperant que l’onada que havia vist venir de lluny reculés després d’haver impactat al pont i amb la rierada. Tot i la precaució, l’aigua ens va caure a sobre i el món sencer va trontollar. Els viatgers ens vam mirar aterrits. No fèiem cap viatge aventurer, no havíem pagat per rebre ensurts. Era el vespre i veníem de treballar. L’endemà comptàvem tornar-hi. I si era divendres, que ara no ho recordo, calculàvem passar el cap de setmana en família. Jo em vaig veure traient bombolles per la boca dins el vagó caigut a mar, enfonsat i inundat. Quan el tren va recobrar la mobilitat va semblar que en comptes de circular per un camí d’acer lliscant ho féssim per una tartera. L’onada havia vingut carregada de pedres i picons. Per aquest pont passen trens cada dos minuts, en un sentit o altre. Carreguen milers i milers de passatgers, asseguts i drets. De temporals de llevant, n’hi ha tres o quatre a l’any. Diuen que inspeccionen la línia sovint. A Vacarisses ho havien fet dos dies abans.