Una prioritat, ministre?

Com que fa quatre dies que s’ha posat en funcionament, ahir vaig decidir passar pel tram de l’N-II que la setmana passada va inaugurar el ministre de Foment, José Luis Ábalos. Són 2,7 quilòmetres entre Sils i Maçanet de la Selva que han tardat gairebé quatre anys (47 mesos!) a enllestir. Mentrestant, si vostès eren com jo, dels que hi passaven de tant en tant, ja saben el pa que s’hi donava: mal senyalitzat, mal il·luminat, estret i perillós. Res, tot plegat 47 mesos. Fa un any, sortosament, i per poc més d’un pam, en comptes de deixar-hi la vida jo i el conductor que venia en direcció contrària només hi vàrem deixar els retrovisors. 2,7 quilòmetres en quatre anys! I va i ens visita el ministre per dir-nos que està tan content, que potser sí que la cosa ha anat molt lenta però que és molt complicada. Ens acollona, ministre? I els alcaldes i les autoritats que l’acompanyaven –què hi fèieu allà, Miquel, Xuclà i Bagué?– fent-se fotos amb un somriure d’orella a orella en la inauguració, també? Sí, ens acollonen. Perquè el ministre va i diu, el dia de la inauguració, que l’N-II “és una prioritat del ministeri”. Una prioritat, ministre? Sort que hi tenim pell morta, els catalans, amb l’N-II! El 2007, que deu ser de les darreres inauguracions que s’hi van fer, va ser la ministra Magdalena Álvarez, que va inaugurar el flamant tram desdoblat entre Caldes i Fornells de la Selva. Res. Aquell cop, s’ha de reconèixer, era una tram de vuit quilòmetres; però també van trigar quatre anys. I ara Ábalos ens visita per dir-nos que no patim, que l’N-II “és una prioritat” per al seu govern. Sí, com ho va ser per al PP. Ja ho era, una prioritat, per a l’incombustible Borrell, quan l’any 1993 l’aleshores ministre d’Obres Públiques ens va anunciar del desdoblament imminent de l’N-II de Tordera a la Jonquera. Els explicava que ahir vaig passar per aquest tram. Fantàstic. Ha quedat molt bé, ministre. Però sap què passa, quan acabes? Doncs que 2,5 quilòmetres més avall tot torna a estar potes enlaire, ple de cartells d’obres però sense que ni se’n facin. No pateixi, però. D’aquí a vuit anys ja en vindrà un altre. Perquè, vostè ja ho sap, som una prioritat. I una mica calçasses, també.