Democràcia escolar

El pre­si­dent del Par­la­ment de Cata­lu­nya, Ernest Benach, va pre­si­dir dilluns pas­sat l'assem­blea gene­ral d'alum­nes de l'escola Eixi­me­nis de Girona, en un acte que s'emmar­cava en un pro­grama pedagògic d'edu­cació democràtica amb l'objec­tiu de fomen­tar entre els nens les pràcti­ques democràtiques. Una bona ini­ci­a­tiva, doncs, en la línia que fan mol­tes esco­les de primària d'incen­ti­var la par­ti­ci­pació dels alum­nes en les tas­ques del cen­tre i que, jun­ta­ment amb altres acti­vi­tats no rela­ci­o­na­des estric­ta­ment amb l'ense­nya­ment dels con­tin­guts esta­blerts, fa que l'edu­cació dels nens –en defi­ni­tiva, allò que importa– sigui més diversa, àmplia i moderna. Una línia que, malau­ra­da­ment, sovint es trenca quan els alum­nes de primària pas­sen als ins­ti­tuts. I a secundària, ja se sap, i mal­grat les excep­ci­ons que con­fir­men la regla, molts cen­tres fa temps que han renun­ciat a fer res més que no sigui allò que estric­ta­ment marca el depar­ta­ment. Les raons són diver­ses, però una pre­tesa difi­cul­tat per impo­sar la dis­ci­plina entre els joves seria la més impor­tant. Cap o molt poques sor­ti­des fora del cen­tre, la mínima par­ti­ci­pació, gens d'incen­ti­vació i cops a la dis­crepància que sovint recor­den antics règims. Res a veure amb l'espe­rit democràtic que pre­go­nen a l'Eixi­me­nis. Un xoc per a molts nens que topen de cop amb la dura rea­li­tat. I així ens va.