Opinió

De reüll

Batea

Calen estudis com el de Montserrat Garriga sobre l’exili de la Guerra Civil

Aquests dies en què recor­dem els 80 anys del final de la bata­lla de l’Ebre, hem pogut sen­tir tes­ti­mo­nis de gent gran que va viure en pri­mera per­sona aquell epi­sodi tràgic. Com l’Andreu Canet, per exem­ple, super­vi­vent de la lleva del biberó, que expli­cava a la ràdio pública la duresa de la reti­rada, la tra­vessa del riu sense saber nedar, la gana, la set, les infec­ci­ons, el tifus, el camp de refu­gi­ats...

Impres­si­ona sen­tir de lla­vis dels seus pro­ta­go­nis­tes històries d’un temps con­vuls que encara ens marca. I impres­si­ona, també, pen­sar que un dia aques­tes veus s’apa­ga­ran per sem­pre i s’endu­ran amb elles el nos­tre món d’ahir. Per això, per evi­tar que l’oblit ens cai­gui a sobre com una boira espessa, cal cele­brar fei­nes com la de la his­to­ri­a­dora Mont­ser­rat Gar­riga i Pai­tuví, que dis­sabte va pre­sen­tar a Santa Maria de Palau­tor­dera, al Vallès Ori­en­tal, el seu lli­bre Batea. Exili repu­blicà i repressió fran­quista. L’obra, edi­tada pel Patro­nat pro Batea, recull històries d’exi­li­ats d’aquesta loca­li­tat de la Terra Alta, una comarca ebrenca fron­te­rera amb Aragó que, com la mateixa Gar­riga va expli­car, va patir més que cap altra la repressió durant la guerra i el fran­quisme. Gar­riga con­trasta els tes­ti­mo­nis orals amb l’estudi de fonts bibli­ogràfiques i recer­ques als arxius. El resul­tat de tot ple­gat és la recu­pe­ració d’un pas­sat que per­tany a homes i dones con­crets, però que ara ja és també nos­tre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia