Carrizosa

A vista de Google Maps el poble de Carrizosa sembla el que realment és: un grapat de cases estampades al bell mig de la planura manxega, a la comarca del Campo de Montiel, país que viu fonamentalment de ser terra vella, enquixotada. Passejant pels carrers d’aquest municipi de la llunyana Ciudad Real, gràcies a la visita virtual que la nova tecnologia permet fer-hi, es fa difícil distingir un racó d’aquells que meritarien un desplaçament turístic perquè en aquest país antic no és l’especificitat allò que el fa singular sinó el conjunt. I efectivament el conjunt crida l’atenció perquè és el retrat perfecte d’aquella Espanya àrida, menjada per la pròpia terra que des de temps immemorials escup cada any el mateix vi i el mateix oli, un país que avança més lentament del que correspondria pels milers d’euros que cada any hi aboca l’excel·lentíssima diputació provincial.

L’any 1978 Carrizosa va ser elegida per uns periodistes de la segona cadena de televisió alemanya per rodar-hi un reportatge sobre la vida a l’Espanya rural dels primers anys del postfranquisme. El hi mostra una gent empobrida, esclavitzada en feines agrícoles i en tallers tèxtils manats per empresaris sense escrúpols. Un poble amb una sagnant divisió de classes, amb uns nens pràcticament analfabets i uns altres educats, fora del municipi, en una pulcra escola de monges. El reportatge es tanca amb una imatge impagable, la de l’alcalde Rodríguez al seu despatx, on destaca, presidint la paret, un bust del dictador Francisco Franco. Any 1978!

Avui, a Carrizosa, el principal carrer del poble, que connecta la Plaza Mayor amb la carretera Infantes, s’anomena, encara, carrer de José Antonio.