No pleguis, ministre!

Sembla, diuen (tot i que a mi no m’ho sembla), que el ministre Borrell finalment ha rectificat i que la independència dels Estats Units va passar per alguna més que “per haver matat quatre indis”. Hi ha qui defensa, arran de les contínues relliscades del ministre (que a mi em sembla que com que són fetes a consciència no són pas relliscades) que Borrell ha de dimitir. Aquests dies fins i tot algun digital n’ha fet una enquesta, on el sí ha guanyat amb uns percentatges dignes de democràcies soviètiques. Borrell, els ho recordo, és aquell ministre que ha estat multat per la Comissió del Mercat de Valors espanyol (quina vergonya!) per haver utilitzat informació privilegiada a l’hora de vendre accions d’Abengoa. És també, els ho recordo, aquell ministre que un dia es va inventar que li havien escopit al Congrés quan ningú ho va veure (excepte, és clar, Pablo Casado, que ho hauria vist encara que hagués estat girat d’esquena). Borrell, no em voldria allargar, és també aquell ministre que va vetar el president Torra a la cimera de la Unió per a la Mediterrània, i és aquell ministre que a principi d’octubre passat va retirar les credencials diplomàtiques al delegat de Flandes a l’Estat espanyol perquè no li va agradar el que deia sobre Espanya (aquesta és la democràcia que tenim, senyors meus). Vull dir amb tot això: té motius, el ministre Borrell, per dimitir? La llista és llarga, i d’arguments no en falten. Els Pablos –Casado i Iglesias– ja li han demanat que plegui, i hi ha qui el vol reprovar al Congrés. No pateixin. No dimitirà. Una ment privilegiada com aquesta (“té una intel·ligència fora del comú i és honrat”, Cunillera dixit) no la podem deixar escapar. Independentment de si hi ha motius o no, Sánchez no es pot permetre cap més dimissió d’un ministre (la llista és llarga, en tan poc temps), i a mi em sembla que ni a nosaltres ens convé. A Borrell l’hauríem de deixar que voltés pel món, que doni lliçons al COI sobre Kosova, a Bèlgica sobre les sentències o als indis americans sobre història. Ens convé un ministre desacomplexat i sense vergonya (o amb poca vergonya) voltant pel món i explicant què és Espanya.