Keep calm
El moc
No té aturador, quan no és Flandes és Kosova. Quan no és la desinfecció és el mossèn de la Pobla de Segur
Karl Valentin en podria haver fet una peça estripada i ben cabaretera, de l’incident del gargall al Congrés dels Diputats. Però per comptes del moc, l’actor a qui es recorda la seva tasca de la crítica sardònica i festiva a Munic, va optar pel constipat. Mocar-se (en pronúncia francesa ja seria ben bé això, de fotre’s del mort i del qui el vetlla) és el que ha anat fent aquests dies el ministre Josep Borrell. No ho ha fet Dani Mateos, a qui un jutge empaita per haver-se refregat pel nas una bandera espanyola; ho ha fet el ministre d’Exteriors. Una rere l’altra, possiblement fruit d’aquesta intel·ligència fora de mida que li atribueixen els seus fidels. Howard Garner va dir que n’hi ha vuit, d’intel·ligències: la lingüística, la musical, la matemàtica, la corporal, l’espacial, la intrapersonal, la interpersonal i la naturalista. Per triar i remenar. 8 és el doble dels 4 indis que van pelar els americans que tenen una història curta i una llengua, i això els ha cohesionat. Cert que el ministre va piular més tard dient que potser havia agafat un to massa lleuger, tot i ser en seu universitària i en conversa amb el seu homòleg alemany, per fer una anàlisi d’un cert nivell sobre les diferències de cohesió entre americans i europeus. Però ja no deu venir d’aquí. Després de fer amics amb els britànics, després de salvar la cara al rei emèrit per la trobada causal o casual amb el príncep saudita Bin Salman, ja només li faltava que el multessin per la venda d’accions, abans de la fallida d’Abengoa, fent ús d’informació privilegiada. Tantes intel·ligències concentrades no pot ser bo. No té aturador, quan no és Flandes és Kosova. Quan no és la desinfecció és el mossèn de la Pobla de Segur. Sap com greu que una carrera tan llarga, del ministre que volia lluitar contra la corrupció a Foment, i el secretari d’Hisenda de la Lola Flores, pensés que a Europa, ell que va presidir el Parlament Europeu i l’Institut Universitari, amb menys llengües, més cohesió. Tanta bibliografia, i tanta medalla, per acabar fent servir un llenguatge més propi de L’hèroe de Rusiñol que de l’esfera diplomàtica.
