Andalusia

Quasi veïns, avui estarem atents a la jornada electoral andalusa, quan mantenim complicitats comunes i fins llaços familiars molt consolidats. Al meu poble no és estrany parlar amb conciutadans que et comenten estades a la terra dels pares o avis, i de les relacions mantingudes amb la gent d’al-Àndalus. Parlar d’Andalusia, a Catalunya, és recórrer a sentiments d’anada i tornada. A la vegada, el resultat electoral té una interessant lectura en clau estatal, ja que marcarà la capacitat emergent de l’extrema dreta i la ultradreta espanyola. Tornem a parlar de laboratori polític, en un mapa on populars i ciutadans han abandonat el centredreta i s’han atrinxerat a l’extrem, impulsats pel missatge ultra de Vox, disputant un espai comú que pot assenyalar tendències més amplies. A part d’això, també es podrà valorar com s’interpreta la presència de Catalunya en la campanya electoral, molt marcada per l’entrada del procés en tot el debat. Casado i Rivera, i tots els seus subalterns, han convertit Catalunya en tema estrella, amb un discurs groller i destinat a trencar la convivència entre pobles i fins entre famílies. Serà interessant veure com ho valora el votant. A l’espera dels resultats d’avui, cal pensar que els socialistes andalusos han apostat per aconseguir el centre polític i els podemites opten per guanyar l’esquerra, mentre les famílies dretanes més sòlides repartiran les preferències entre els missatges més casposos. Tot influirà en el futur polític de l’Estat i, de retruc, en hipotètics diàlegs. Atents, doncs, als resultats.