Repartint culpes

Escrivia fa unes hores el director d’un diari digital, en principi progressista i seriós, que l’extrema dreta que abans-d’ahir va emergir a Andalusia ha crescut “engreixada” per l’independentisme. Alhora, en molts fòrums, hi havia qui culpava d’aquest trist debut l’eclosió del feminisme desacomplexat i combatiu, que segons ells, ha generat una reacció “lògica” [sic] entre part del col·lectiu masculí, que ara se sent amenaçat (poseu aquí rialles enllaunades, perquè n’hi ha per llogar-hi cadires). També sembla que de la majoria de Vox (una sigla que molts sorneguers ja associen a Violència, Odi i Xenofòbia) a El Ejido en són responsables els temporers que hi treballen, perquè es veu que han vingut de fora per robar feines en condicions deplorables i amb sous de misèria. Com els que malden per surar prou temps al Mediterrani per arribar a un port que els aixoplugui de la fam i la guerra. Ah, i es veu que voler desenterrar gent, siguin represaliats de les cunetes o el dictador del seu mausoleu, també ha estat un gran error, que ha despertat la bèstia arraulida en l’hipotàlem d’una part dels votants. Suposo que si donem prou temps també hauran d’assumir els seus pecats els ecologistes, les mares solteres, els estibadors, els minadors de bitcoins i els fans de Rosalía. El feixisme rampant ha estat un gran detector de les fòbies de cadascú. I en algun cas, potser és indici de fins a quin punt alguns hi estan d’acord. Una mica, només, eh...