De marc a gàbia

Avui, la Constitució “que nos dimos entre todos” fa 40 anys. L’any 1978 tenien dret a vot els majors de 21 anys, per tant caldria precisar que és la carta magna que es van donar entre tots els que avui tenen més de 60 anys. I aquesta venerable població, entre la qual hi ha els meus pares, representa un 25% de la població espanyola segons dades de l’INE. Una xifra respectable però insuficient. I passar d’una representativitat majoritària de la societat a ser-ne una quarta part no s’hi arriba de la nit al dia. La Constitució espanyola s’ha deixat envellir, deteriorar i, en conseqüència, ha deixat de ser útil tal com va ser parida fins al punt que molts ciutadans (majoria a Catalunya, per exemple) la veuen com una eina invàlida per garantir els seus drets i llibertats i, en alguns casos, com un agent hostil. A diferència de molts agosarats de la meva generació, jo no m’atreveixo a fer una esmena a la totalitat als protagonistes de la transició de manera retroactiva. A pilota passada és molt fàcil opinar i fins i tot jutjar uns fets que només es poden contextualitzar al cap d’un temps. Efectivament, quatre dècades després sembla com si allò s’hauria pogut fer millor però no penso gastar ni una ratlla a criticar uns actors polítics i socials que es van trobar amb el que es van trobar i ho van gestionar com bonament van poder. A mi el que em preocupa és el present i alguna cosa falla, ara sí, si la Constitució és la mateixa que la d’aquelles circumstàncies. No és una manera de parlar. Avui mateix tenim dos símptomes molt significatius que aquell marc constitucional de meravellosa convivència fraterna entre espanyols no acaba de girar rodó. Avui, que la Constitució fa 40 anys, Espanya té presos polítics en vaga de fam i també presència parlamentària de la ultradreta. Avui mateix, el president de la Generalitat, que la Constitució presenta com el màxim representant de l’Estat a Catalunya, és –precisament– fora de l’Estat per fer una conferència titulada: De la gàbia constitucional espanyola a la llibertat. Ha preferit fer aquesta denúncia a assistir a l’acte de commemoració. Tot un reflex de com estan les coses.